Mor Martin McGuinness, exviceministre principal d'Irlanda del Nord

Martin McGuinness, viceministre principal d'Irlanda del Nord fins al gener passat, en què va presentar la dimissió, i exlíder històric de l'IRA ha mort aquest dimarts als 66 anys després d'una curta malaltia, segons ha confirmat el seu partit, el Sinn Féin. 

Sinn Féin Leader and former Deputy First Minister Martin McGuiness dies after short illness https://t.co/OvB8BMQhxZ pic.twitter.com/1xlbkFqiMt

— Sinn Féin (@sinnfeinireland) 21 de marzo de 2017

McGuinness va ser comandant de l'IRA --ho va reconèixer públicament el 2001-- i actualment era dirigent del Sinn Féin. Va ser un dels impulsors de l'alto el foc que va permetre la firma de l'Acord de Divendres Sant el 1998 en una Irlanda assolada pel terrorisme. McGuinness es va oposar al 'brexit' i, després del resultat del referèndum del Regne Unit per retirar-se de la Unió Europea, va expressar la seva preocupació perquè aquesta sortida de la UE provoqués el retorn d'un "front dur" a Irlanda. 

"És amb gran dolor i tristesa que hem sabut de la mort del nostre amic i company Martin McGuinness, que ha traspassat a Derry durant la nit. Tots els que el coneixíem el trobarem a faltar", subratlla el Sinn Féin en un comunicat. El president del partit, Gerry Adams, ha destacat que al llarg de la seva vida McGuinness "va mostrar gran fermesa, dignitat i humilitat. I així també va ser durant la seva curta malaltia". Era un apassionat republicà que va treballar incansablement per la pau i la reconciliació i per la reunificació del seu país. Però per sobre de tot va estimar la seva família i la gent de Derry, de qui estava molt orgullós", afegeix Adams.

APOSTA PER LA PAU

Martin McGuinness, nascut el 2 de maig de 1950 a Derry, es va integrar a l'IRA des de jove malgrat que la seva família, tot i ser nacionalista, rebutjava l'ús de la violència. Als 15 anys, ser rebutjat com a aprenent en una feina pel fet de ser catòlic va forçar la seva consciència política i la seva carrera a l'IRA. El 1973 va passar sis mesos a la presó per pertinença al grup terrorista. La premsa britànica el va qualificar aleshores com l'"enemic més perillós de la Corona". El 2001 va reconèixer haver sigut número dos de l'IRA a Derry durant el 'Diumenge sagnant', en què l'Exèrcit britànic va matar 13 republicans, el 30 de gener de 1972. 

Però McGuinness va apostar aviat per la negociació amb Londres. Des del 1972 va mantenir contactes secrets amb membres del Govern britànic i progressivament es va anar comprometent amb el procés de pau fins al punt que se'l considera un dels pares de la reconciliació. Convertit en número dos del Sinn Féin, va ser la mà dreta de Gerry Adams.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Així, va tenir un paper clau en els altos el foc del 1994 i el 1997 i va negociar els Acords de Divendres Sant que van posar fi a 30 anys de conflicte amb el Regne Unit, que va causar més de 3.000 morts. També va ser decisiu per convèncer l'IRA que deixés les armes i entregués l'arsenal el 2005.

Entre el 1999 i el 2002 va ser ministre d'Educació del Govern nord-irlandès i el maig del 2007 va ser nomenat viceprimer ministre de l'Executiu, càrrec que va ocupar fins al 9 de gener, quan va presentar la dimissió per discrepàncies amb la gestió d'un programa de subvencions a les energies renovables. Va ser defensor fins al final de la pau, la unitat i la reconciliació. "La reconciliació és l'etapa essencial dels processos de pau", deia.