CRISI POLÍTICA AL REGNE ALAUITA

Mohammad VI destitueix el primer ministre del Marroc

L'islamista Benkiran serà reemplaçat per un altre alt càrrec del seu partit

FILE - In this Oct.6, 2016 file photo, Abdelilah Benkirane, Moroccan Prime Minister and leader of the Islamist Justice and Development Party, known as the PJD, speaks during a campaign rally in Sale near Rabat, Morocco. In a highly unusual move, Morocco’s king ousted Benkirane in an effort to settle a five-month deadlock over forming a new government. (AP Photo/Abdeljalil Bounhar, File)

FILE - In this Oct.6, 2016 file photo, Abdelilah Benkirane, Moroccan Prime Minister and leader of the Islamist Justice and Development Party, known as the PJD, speaks during a campaign rally in Sale near Rabat, Morocco. In a highly unusual move, Morocco’s king ousted Benkirane in an effort to settle a five-month deadlock over forming a new government. (AP Photo/Abdeljalil Bounhar, File) / ABDELJALIL BOUNHAR / AP

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Mesa
Beatriz Mesa

Periodista

ver +

Cop sobre la taula del rei Mohammad VI que ha cessat el cap del Govern del Marroc, l'islamista Abdul-Lilah Benkiran, del partit Justícia i Desenvolupament (PJD), que el 7 d'octubre va guanyar per segona vegada en la història del Marroc les eleccions legislatives. El rei ho va anunciar aquest dimecres a la nit a través d'un comunicat del Gabinet Reial i es va comprometre a designar un altre dirigent, sense precisar qui, de la formació islamista perquè assumeixi la tasca de formar un govern de coalició i treure el país magribí d'un inèdit bloqueig polític.

Els dos noms amb els quals s'especula, de moment, són els de l'antic secretari general del PJD, Saâdeddine al-Othmani, que ja va ocupar durant la primera etapa de la legislatura de Benkiran el 2011 la cartera d'Afers Estrangers, i el ministre de Justícia actual, Mustafà Ramid, a qui es coneix com l'ala dura dins del seu propi partit. 

Benkiran va rebre l'encàrrec reial de formar govern només tres dies després de guanyar els comicis legislatius, per això ara necessitava aliar-se amb altres partits polítics perquè la seva formació no tenia la majoria parlamentària (125 de 395). Els islamistes només veien com un soci estratègic clar l'esquerra del Partit Progrés i Socialisme (PPS), que va obtenir en les últimes eleccions 12 escons, i amb qui van formar el polèmic front contra “al-tahakkum” (els poders foscos o fàctics).

Del seu principal rival, els modernistes del PAM, que van guanyar la segona plaça al Parlament, no volen ni sentir-ne parlar. Per tant, el joc polític s'obre a altres formacions que van entrar des de fa anys en una carrera de desgast i de pèrdua de credibilitat, per la qual cosa s'exigeix entre els seus votants una renovació de les seves elits.

Notícies relacionades

Així passa amb els històrics socialistes de la USFP, els nacionalistes de l'Istiklal o el Reagrupament Nacional dels Independentistes (RNI), liderat per un home de negocis, Aziz Akhannouch, molt pròxim a Palau i actor clau en l'actual procés polític del Marroc. 

NEGOCIACIONS SENSE ÈXIT

Durant els últims cinc mesos, les rondes de negociacions entre partits polítics, sempre sota l'arbitratge del monarca alauita, no han acabat en cap tipus d'acord i d'això se'n responsabilitza directament el cap de Govern, Abdul-Lilah Benkiran. Fonts pròximes al poder central asseguren que la destitució de l'islamista respon a les seves sortides de to continuades i a la falta d'entesa amb el monarca, malgrat que Benkiran en més d'una manifestació pública va presumir de l'extraordinària relació que mantenia amb el Rei, Mohammad VI, a qui li va declarar submissió. Dins de les files del PJD no sempre s'ha vist bé aquesta “alienació forçada” per por de patir desafecció en el seu camp electoral com tampoc han aprovat les mesures que en els últims mesos s'han portat a terme al Marroc, per ordre directa del monarca, sobre la reforma de l'educació que va afectar els textos religiosos o el projecte de generalització del batxillerat francès.  

Temes:

Marroc