L'FBI obre una investigació sobre la filtració de Wikileaks

L'FBI investigarà la filtració de Wikileaks que aquest dimarts va posar al descobert 8.761 documents de la CIA en què es detallen les seves operacions d'espionatge informàtic, segons van informar fonts oficials a la CNN. Segons la cadena nord-americana, l'FBI s'està coordinant amb la CIA en unes indagacions que se centren a descobrir com van arribar aquests arxius a Wikileaks i qui els hi va entregar. La CIA, per la seva part, està intentant determinar si la web de filtracions té més documents. 

Els arxius que formen part de Vault 7, com ha batejat WikiLeaks l'última filtració, suggereixen, per exemple, que la CIA tenia informació de 14 fallades d'iOS, el sistema operatiu d'Apple per als seus telèfons i tauletes, així com almenys dues dotzenes a Android, el sistema desenvolupat per Google, l'ús del qual està més estès en mòbils. I això ha forçat els gegants a mirar de tranquil·litzar els seus usuaris.

Apple ho va fer dimarts a la nit en un comunicat en què va assegurar que les seves “anàlisis inicials apunten que la majoria dels clients estan protegits contra el que s'ha filtrat” gràcies a les actualitzacions del seu sistema operatiu, l'última versió de la qual calcula que tenen instal·lat el 80% dels seus usuaris i que anima la resta a actualitzar. Samsung, amb uns 'smart TV' que es podien utilitzar per espiar els seus usuaris, va assenyalar que per a la companyia és una "prioritat protegir la seguretat i privacitat dels seus aparells" i va afirmar que "investigarà de manera urgent aquestes qüestions". Google, per la seva part, només va declarar que està estudiant les fallades. La solució d'aquests és més complexa perquè entre la varietat de fabricants i companyies que utilitzen el seu sistema no sempre es fa servir l'última versió.

RELACIONS COMPLEXES 

Cap de les grans empreses ha criticat per ara obertament el Govern o la CIA, però el que ha passat suma un altre capítol a la complexa relació entre tots dos. Encara que les filtracions de Snowden van revelar episodis de cooperació voluntària de les tecnològiques amb l'espionatge, Silicon Valley també va fer declaracions públiques per subratllar les més flagrants violacions de la privacitat i llibertats en les quals no va col·laborar. I des d'aleshores també hi ha hagut episodis, com la negativa d'Apple de facilitar a l'FBI accés al telèfon de l'autor de l'atemptat de San Bernardino (Califòrnia), amb què les tecnològiques han donat mostres de prioritzar els drets dels seus clients als interessos del govern.

L'última ha reobert la ferida, mai cicatritzada, que les revelacions d'Edward Snowden van infligir en la ja complexa relació entre les agències d'espionatge dels Estats Units i les grans empreses tecnològiques de Silicon Valley. Al desvelar-se que la CIA va descobrir fallades de seguretat en 'software' i 'hardware', de mòbils a televisors, i que els va mantenir en secret per poder explotar-los per al seu propi benefici en operacions d'espionatge, es reactiva el debat no només de fins on pot arribar la comunitat d'intel·ligència en la intrusió en la privacitat i les llibertats civils, sinó sobre la seva falta de col·laboració per millorar la protecció dels ciutadans davant altres amenaces d'intrusió, ja sigui de pirates informàtics o d'altres governs.

Grups especialitzats com l'Electronic Frontier Foundation han denunciat que “tots estem menys segurs per la decisió de la CIA de mantenir vulnerabilitats en lloc d'assegurar que se solucionen” aquestes fallades de seguretat en tecnologia que utilitzen milions de persones a tot el món. I experts com Matthew Green, un professor de la Universitat John Hopkins que ha parlat amb 'The New York Times', asseguren que “el verdader escàndol i el que és realment perjudicial” és comprovar la “poca cura” de la CIA, demostrada en el fet que s'hagi produït la filtració. 

'HACKING' GOVERNAMENTAL A DEBAT

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

També hi ha organitzacions com Access Now, una ONG internacional que centra el seu treball en la intersecció de drets humans i tecnologia, que veuen els fets com un recordatori de “la urgent necessitat de tenir una conversa seriosa sobre el 'hacking' que fa el govern i la implementació d'un marc legal”. Als EUA concretament el Govern es va dotar fa uns anys d'un protocol pel qual decideix quines de les fallades de 'software' i 'hardware' desenvolupats pel sector privat que descobreix fa públiques. Però aquest protocol (que respon a les sigles VEP) no té categoria de llei i deixa un criticat marge per mantenir les fallades ocultes al·legant motius de seguretat nacional.

Aquest dimecres el director de l'FBI, James Comey, ha participat en una conferència sobre ciberseguretat i encriptació a Boston i encara que no s'ha referit a les filtracions de WikiLeaks ha advocat per més cooperació per combatre el crim. “Això no és l'FBI contra Apple. Necessitem edificar confiança entre el govern i el sector privat”, ha dit Comey, que també ha subratllat el que des de fa temps és obvi però no per això menys conflictiu: “No existeix la privacitat absoluta als EUA”.