DRAMA HUMÀ A EUROPA

Hongria reintrodueix la detenció sistemàtica dels migrants que travessen les seves fronteres

El Parlament hongarès aprova per àmplia majoria una llei que preveu l'arrest de refugiats i el seu confinament en "zones de trànsit" en els límits amb Sèrbia i Croàcia

L'ACNUR condemna la mesura i considera que viola la legislació europea i internacional

mbenach37576342 mti106 budapest  hungr a  07 03 2017   nuevos agentes de las170307113152

mbenach37576342 mti106 budapest hungr a 07 03 2017 nuevos agentes de las170307113152 / SZILARD KOSZTICSAK

2
Es llegeix en minuts

El Parlament d’Hongria va adoptar ahir per àmplia majoria reintroduir la detenció sistemàtica de tots els migrants que entren al país, una mesura que havia sigut suprimida el 2013 sota la pressió de la Unió Europea i de l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats (ACNUR).

    

La nova llei, adoptada per 138 vots a favor, 6 en contra i 22 abstencions, preveu que els migrants siguin confinats en «zones de trànsit» a les fronteres amb Sèrbia i Croàcia, on quedaran detinguts a l’espera d’una decisió definitiva sobre la seva demanda d’asil.

    

Les autoritats d’Hongria, que recentment van començar a erigir una segona tanca a la frontera amb Sèrbia, han endurit al mateix temps els controls migratoris reforçant el contingent de les seves forces de seguretat al llarg del confí amb aquesta república balcànica.

    

L’aprovació de la nova llei va ser condemnada per l’ACNUR, que considera que «viola les obligacions d’Hongria amb la legislació europea i internacional». Cécile Pouilly, portaveu d’aquesta agència de l’ONU, es va declarar «profundament inquieta» davant la nova normativa, que preveu «la detenció sistemàtica de tots els demandants d’asil, incloent-hi molts nens».

    

«Aquesta llei viola les obligacions d’Hongria a complir les lleis internacionals i de la Unió Europea i tindrà un impacte físic i psicològic terrible sobre dones, nens i homes que ja han patit molt», va afirmar, i va afegir que «els nens no han de ser mai detinguts en cap condició».

POLÍTICA D’ASIL

A Luxemburg, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea es va posar del costat de Bèlgica i va sentenciar que els estats membres tenen dret a negar el visat humanitari a aquelles persones que desitgin viatjar al seu territori amb intenció de sol·licitar l’asil. La decisió va ser aplaudida per 13 estats membres més que havien fet pinya amb Bèlgica, ja que una sentència contrària hauria posat de cap per avall la complicada política d’asil ja que obligaria els governs a acceptar les demandes presentades a les seves ambaixades.

    

El cas jutjat es referia a una família cristiana ortodoxa siriana, que el 12 d’octubre del 2016 va presentar una sol·licitud de visat humanitari a l’Ambaixada de Bèlgica a Beirut (Líban) abans de tornar l’endemà a Síria. L’objectiu era obtenir un visat territorial limitat per abandonar Alep i poder presentar la demanda d’asil en territori belga.

Notícies relacionades

  

 La seva sol·licitud va ser denegada només sis dies després, així que la família va decidir recórrer la decisió argumentant que la Carta de Drets Fonamentals de la Unió Europea i el conveni europeu per a la protecció dels drets humans imposen als estats membres l’obligació de garantir el dret a l’asil.