A les portes de Mossul

L’escena és dantesca. Sota esteles de fum marró apareixen camions que travessen petites muntanyes en ple desert. Van plens de nens, dones i homes que arriben constantment procedents de la petita població de Qaryat Tall ar Rayyan, a les portes de Mossul. Els crits i els plors es dibuixen a les seves cares de dolor plenes de sorra. A l’horitzó, llargues cues de punts s’aproximen. Més civils. Venen escortats pels característics Humvees negres

adornats amb calaveres de la Golden Division. Aquesta unitat busca les famílies a mig camí. Les acosten a un petit campament improvisat on els ofereixen aigua i menjar. Ja s’hi acumulen més de 2.000 persones.

Al llarg d’aquests últims dies d’ofensiva de l’Exèrcit iraquià i la coalició internacional, liderada pels Estats Units, més de 200.000 persones han fugit de Mossul. En el seu avanç, les tropes governamentals es trobaven ahir molt a la vora d’un pont sobre el riu Tigris que connecta l’est de la ciutat amb la part oest que controlen els gihadistes de l’Estat Islàmic.

Els homes que acaben de baixar dels camions que han arribat de Qaryat Tall ar Rayyan són separats de la resta de civils i col·locats en fila. Molts duen barbes sense bigoti. Acaben de fugir de Mossul, sota control de l’Estat Islàmic en els últims mesos, i encara no han tingut temps d’afaitar-se. Alguns assaboreixen el primer cigarret, cosa impensable dins del califat. Estava penat amb multes i fins i tot amb l’amputació de la mà. Esperen que els identifiquin, mentre els escorcollen per veure si porten armes o cinturons explosius al damunt. «La situació amb l’Estat Islàmic era terrible. Ens han destruït», diu un d’ells. Tres d’ells són apartats del grup per ser sospitosos de pertànyer o col·laborar amb el grup gihadista. Un d’ells no para de plorar.

En una altra cua es troben les dones i els nens. Una senyora gran explica: «Jo no vaig veure res, em vaig quedar tot el temps tancada a casa». A poc a poc es van reunint les famílies per marxar cap a la nova llar. Uns autocars les traslladen a camps de refugiats. Segons el general Amir, encarregat de l’operació, els fugits de Mossul seran traslladats al camp de Hamma Malid, l’únic que té prou capacitat per acollir-los.

Tancar el setge

Arriben civils de molts poblets com Qaryat Tall ar Rayyan. La Golden Division té la missió d’ocupar la població per tancar el setge als gihadistes que es troben a Mossul. Al comandament hi ha el tinent general iraquià Abdul-Wahab al-Saad, un home atípic que dona exemple als seus homes, i, a diferència de molts, participa sobre el terreny en l’ocupació del poble. Han d’entrar a totes les cases per evitar que quedi un sol gihadista. Al primer habitacle, que era de l’Estat Islàmic fa només una estona, hi descobreixen una posició de franctirador. Una alfombra a terra i un forat a la paret prou gran perquè hi entri el canó del Dragonov (fusell rus de llarg abast). Hi han quedat oblidats diversos casquets de bala i restes de menjar.

Notícies relacionades

L’OTAN enviarà a Kíiv més sistemes de defensa aèria

La UE sanciona colons israelians violents per abusos

Queden pocs cossos de gihadistes a la població. Un està estès a  la mateixa entrada d’aquesta casa, abatut per un morter. La majoria dels que van sortir vius van fugir a la part nord de la ciutat, on continuen assetjats. A la llunyania es veuen llargues columnes de fum i el soroll dels morters i metralladores és constant. Els civils expliquen que van poder escapar de les seves urpes perquè just quan es van veure envoltats van fugir sense mirar enrere. Les famílies es van quedar tancades a casa seva  i ara reben els soldats amb banderes blanques.

Encara no estan fora de perill. El poble és un lloc perillós. Cau un morter just en el moment que una família travessa la via principal. Només la meitat sobreviu. El pare, quan recupera el coneixement, crida de dolor. Altres compatriotes miren de consolar-lo. Els enterren allà mateix. Ràpidament. Abans que tornin a caure més morters. Excaven un forat en un cementiri improvisat envoltat d’una reixa metàl·lica al centre del poble i els deixen reposar en pau. Quan pensaven que l’havien deixat enrere, l’Estat Islàmic encara els va poder atrapar.