Anar al contingut

EL TRIDENT FEMENÍ DE THERESA MAY

Sí, primera ministra (i assessores)

Toni Aira

Quan el mes de gener passat, acabat d' estrenar en el càrrec, Donald Trump va rebre a la Casa Blanca la primera ministra britànica, Theresa May, el missatge del president nord-americà al planeta va ser clar: «La Gran Bretanya és el meu gran aliat al món». Missatge intern que li va transmetre May al baixar de l'avió: «Al 10 de Downing Street ara hi manen les dones». Ella i les seves principals estrategues i assessores en comunicació.

L'estampa va ser captada per algun diari (pocs) i tenia a l'escalinata de l'avió la principal referència. Primer en va baixar la líder, i just uns passos al darrere, per aquest ordre, Fiona Hill (cap de gabinet), Lizzie Loudon (cap de premsa) i Katie Perrior (directora de comunicació, dircom). Als EUA i a la Gran Bretanya coneixen els professionals del seu ram com a spin doctors. Especialistes a controlar l'agenda política, la mediàtica i la pública, a través de la imatge, de la relació amb els mitjans i de la construcció d'un relat que, mitjançant fets i paraules, afavoreixi les opcions, la credibilitat i la potència del seu líder de referència.

CERCLE DE CONFIANÇA

Al cercle de confiança més estret de May, això recau principalment en dones, cosa que confirma una regla no escrita que es dona en els últims temps amb cada nova política que accedeix al poder, per molt conservadora que pugui ser en la seva ideologia: com més lideresses, més assessores al cim, allà on es prenen les decisions polítiques més importants i amb més conseqüències.

I aquí May compleix amb una tendència que també ha impulsat la cancellera alemanya, Angela Merkel. De fet, no hauria de ser necessari que una dona arribés a l'escalafó institucional més alt perquè el seu entorn d'assessors comptés també amb dones, però fins ara l'experiència ens diu que així és en la majoria de casos. I així com Merkel té en Beate Baumann (cap de gabinet) la seva mà dreta i en Eva Christiansen (cap de comunicació) la seva mà esquerra, May s'ha envoltat d'un trio de dones que concentren molt de poder al 10 de Downing Street.

'TOP SPIN DOCTOR'

Katie Perrior és coneguda com la «top spin doctor» de la primera ministra. És la seva cap de comunicació i, com la gran majoria dels de la seva espècie, ni ha passat desapercebuda per a la premsa i la resta de partits britànics, ni ha deixat d'estar perseguida per la polèmica des que va accedir al càrrec. En el seu cas, per un possible conflicte d'interessos. Ara Perrior és la responsable de construir a May un escut de protecció davant els mitjans, però es coneixen des de fa una dècada i ja havia treballat per a ella com a, per exemple, responsable de premsa i de discurs. De fet, asseguren que es va guanyar la confiança de May a la Conferència Tory del 2002, pel discurs conegut com a nasty party (partit antipàtic). Aquí Theresa May reclamava que el Partit Conservador es modernitzés i eixamplés la seva base i la seva perspectiva. I Perrior va seguir amb ella fins que el 2008 va passar a assumir la direcció de l'exitosa campanya de Boris Johnson (ara ministre d'Afers Estrangers) per a l'alcaldia de Londres. Llavors va ser quan la dircom va impulsar la seva pròpia companyia de relacions públiques, iNHouse Communications, que més endavant serien tres: iNHouse PR, iNHouse Connex i Hersay Ltd.

Aquestes han sigut precisament les consultores que li han reportat especials maldecaps en els últims mesos, ja que els laboristes la van acusar d'un possible conflicte d'interessos. Ella va assumir el càrrec al 10 de Downing Street el juliol del 2016, però no va formalitzar la seva renúncia a la direcció i participació en les seves empreses fins al desembre. Finalment sembla haver-se resolt la qüestió al·ludint a una demora administrativa en la petició de baixa que ella hauria cursat quan tocava. Així ha driblat, de moment, un dels riscos de tot dircom que passa per Downing Street: convertir-se, més que en escut, en punta de llança dels atacs de l'oposició al premier.

ESTRATEGA DEL 'BREXIT'

Lizzie Loudon, secretària de premsa de May, va treballar de consellera especial de Iain Duncan Smith, fugaç líder del partit, quan aquest va exercir de ministre de Treball i Pensions de David Cameron, lloc que va abandonar, segons unes versions com a protesta per les retallades i segons unes altres pel seu euroescepticisme. Potser Loudon va confirmar la segona opció quan va passar a ser contractada com a membre de l'equip de comunicació per a la campanya favorable al brexit. Pels seus assessors també els coneixereu.

Fiona Hill, per la seva part, ja havia treballat amb May en etapes anteriors però va haver de dimitir per lluites internes del partit conservador. «Millor que caigui ella que la seva cap», havien assumit al seu equip després d'unes filtracions que afectaven adversaris interns de May i que venien del seu entorn. Però amb la premier instal·lada al cim, va tornar la seva fidel col·laboradora, que fa tàndem com a responsable de gabinet amb un altre clàssic spin de May: Nick Thimothy. «Tot el que arriba a Theresa abans ha de passar per Fiona i Nick». I pel seu despatx, que connecta, porta amb porta, amb el de May, no gaire lluny del de Katie i Lizzie, totes elles en l'epicentre del poder brit.