Les espies de Corea del Nord

“¿Puc fumar?”, va preguntar Kim Sung-il, veterà i llegendari espia. “¿I jo?”, el va secundar la jove Kim Hyun-hui. Un avió amb 115 persones a bord havia explotat unes hores abans sobre el mar d'Andaman. Estaven detinguts en una sala de l'aeroport de Bahrain després que la policia detectés els seus passaports japonesos falsificats. Sung-il es va posar un cigarret a la boca i va mossegar la càpsula de cianur amagada al filtre. L'agent que els custodiava va veure els seus espasmes immediats i instintivament va pegar un cop amb la mà a Hyun-hui. Només va poder mossegar superficialment la seva, va salvar la vida, va renegar del seu passat i el va disseccionar a l'autobiografia 'Les llàgrimes de l'ànima'. És un manual sobre com es fabrica una superespia nord-coreana.

Avui han escoltat els càrrecs d'assassinat les dues joves que presumptament van matar el germanastre del líder nord-coreà en un aeroport malaisi. Van ser capturades sense problemes i no van mostrar oposició. Una és indonèsia i l'altra vietnamita, i totes dues són les clàssiques joves asiàtiques que busquen oportunitats a l'estranger. D'una superespia no se n'espera que treballi d'hostessa en una fira de motor ni en un saló de massatges o que pengi fotografies en biquini a Facebook. O Corea del Nord ha canviat molt el llibret o són prou ingènues per creure que tot era una broma televisiva. 

PRECEDENT MÉS ORTODOX

Won Jeong-Hwa, que va sublimar la figura de Matahari, és un precedent més ortodox. Va entrar a Seül com a desertora i va seduir alts càrrecs sud-coreans per robar-los informació abans de ser descoberta el 2008 i condemnada a cinc anys. Va dir que havia desobeït les ordres d'enverinar dues de les seves fonts i encara avui es discuteix l'abast del perjudici de les seves accions. Seül, després de la seva captura, va emetre una advertència a militars i empresaris perquè extremessin la seva precaució.

Jan Jin-sung, un antic poeta propagandista condecorat a Corea del Nord, va descriure dos anys enrere a la seva biografia que el règim triava atractives jovenetes i les formava en l'art de la seducció. Després les assignava com a traductores, assistentes o guies turístiques als alts càrrecs estrangers que visitaven el país.

Lee Sun-Sil va ser enterrada al cementiri de patriotes de Pyongyang després d'haver-se escapat en submarí des de Seül. La septuagenària hi havia organitzat una branca secreta sud-coreana del Partit dels Treballadors nord-coreà durant deu anys. La seva detecció va acabar amb la detenció de 64 membres. Lee havia sigut rebuda en dues ocasions per Kim Il-sung, fundador del país i avi de l'actual dictador.

Cap superespia és tan cèlebre a Occident com Hyun-hui, la terrorista de l'avió. Tenia tots els ingredients: bellesa, intel·ligència, una família sense taca i coneixements de japonès. Tenia 19 anys quan una berlina negra va arribar a l'elitista Universitat de Pyongyang i els dos representants del partit li van comunicar que havia sigut elegida. Ni tan sols es va poder acomiadar dels seus companys i només va passar una nit amb els seus pares. Va ser conduïda a l'acadèmia d'espies en una recòndita zona muntanyosa. Va rebre un nou nom i va passar els sis anys següents aprenent idiomes, arts marcials, a fer servir armes i substàncies tòxiques. Li va ensenyar japonès Yaeko Taguchi, una de tantes segrestades pel règim a l'estranger. Pyongyang s'havia adonat uns anys enrere que els seus espies eren fàcilment descoberts perquè el seu llenguatge i els seus costums s'havien anquilosat i necessitaven professors que els ensenyessin com parlaven i actuaven els joves.

TRANSISTOR DE RÀDIO

A Hyun-hui se li va assignar un company, que es faria passar pel seu pare, i se li va encomanar la missió de fer explotar el vol de les aerolínies sud-coreanes per desestabilitzar Seül en vigílies dels seus Jocs Olímpics. Van pujar a Bagdad, van col·locar l'explosiu en un transistor de ràdio i van baixar a Abu Dhabi. Van volar a Bahrain, on van ser capturats. Allà va rebre les instruccions del seu company: “El que ens espera és un interrogatori i probablement la mort. He viscut molt i ja soc vell. Però tu ets molt jove. Ho sento per tu”. Una operació fracassada obliga al suïcidi, recordava Hyun-hui en una entrevista. “Així que vaig mossegar la càpsula de cianur i vaig recordar la meva mare a Corea del Nord. Llavors em vaig desmaiar”.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Hyun-hui aviat va comprovar que havia viscut en un món de mentides. Corea del Sud no era un caos de drogoaddictes i delinqüència. Tampoc els seus agents la torturarien ni la matarien. Va ser condemnada a mort i va rebre el perdó governamental a l'entendre que també era una víctima.

Hyun-hui es va casar amb un oficial d'intel·ligència sud-coreà i té dos fills. No s'ha cansat de disculpar-se i busca la pau en el cristianisme i en reunions amb familiars de les víctimes de l'avió, als quals va donar els beneficis del seu llibre. Viu amagada a Corea del Sud amb la permanent amenaça de la seva pàtria. L'assassinat del germanastre revela que Pyongyang no oblida mai. Potser aquella joventut robada en una recòndita acadèmia li ha servit per protegir-se dels seus antics col·legues.