Un 'Tea Party' per a l'esquerra dels EUA

Aquesta setmana, aprofitant un recés a Washington, els congressistes tornen als seus districtes i molts d'ells aprofiten per celebrar trobades amb els votants. A jutjar pel que s'ha vist ja als 'town halls' que han celebrat des de les eleccions alguns republicans, que han omplert progressistes i opositors a Donald Trump, poden esperar esbroncades i recriminacions. I es viuen escenes que desperten els records de principis del 2009, quan el llavors incipient Tea Party va fer les seves primeres mostres de força en actes similars dels demòcrates en l'elecció de Barack Obama.

Els paral·lelismes van més enllà i és una cosa que han de tenir en compte Trump i el Partit Republicà però també, i molt, el Partit Demòcrata. Perquè el Tea Party no sols va posar a la seva diana un president i la seva formació, sinó també els republicans. Va ser una autèntica rebel·lió contra l'aparell i va triomfar, plantejant i guanyant duels que van portar fins al poder candidats insurgents, alterant l'ADN del partit de Ronald Reagan i facilitant el camí per a la victòria de Trump.

DERIVA DEMÒCRATA

Una cosa similar pot passar a l'esquerra, especialment amb un Partit Demòcrata mancat de líder, sense una estratègia definida per fer oposició i amb ferides encara obertes per la lluita de primàries, en què va aconseguir imposar-se Hillary Clinton, la candidata de l'aparell, aplacant l'agenda progressista i l'energia que havia aconseguit mobilitzar Bernie Sanders. I aquests dies es llegeixen coses com la que ha escrit Bhaskar Sunkara, un progressista fundador de la revista socialista 'Jacobin'. “Les eleccions del novembre són un potent recordatori que la mescla de retòrica social incloent i les polítiques econòmiques neoliberals de l'aparell de Clinton són una resposta feble al populisme xenòfob. (...) No podem construir la resistència Trump conformant-nos amb generacions de líders impopulars del Partit Demòcrata”.

Notícies relacionades

Els "fets alternatius" del primer mes de Trump

La resistència a Trump s'organitza

El moviment progressista és de moment la màxima rèplica de la coalició de joves, dones i minories que va portar Obama a la Casa Blanca i que el partit no va saber sostenir. Els demòcrates que més connecten amb ell són Sanders, septuagenari, i Elizabeth Warren, de 67 anys. Però hi ha una desconnexió palpable entre la formació i bona part de la seva base i alguns, com el recentment elegit congressista Jamie Raskin, aposten perquè el partit “es posi durant un temps en dejuni de consultors i enquestadors i dediqui els diners a organitzar-se” si vol començar a recuperar poder en municipis, estats i a Washington, on està posada la vista en les legislatives del 2018.

INCIPIENT REBEL·LIÓ INTERNA

Han començat, a més, les primeres mostres externes de la rebel·lió interna, com la protesta organitzada davant la casa de Chuck Schumer, el líder de la minoria demòcrata al Senat, per recriminar-li el seu vot a alguns dels nominats del gabinet de Trump.