Almenys 10 ciutats brasileres cancel·len el Carnaval per una onada de violència

La ressaca olímpica castiga amb vehemència Rio de Janeiro. Sis mesos després de ser la seu dels primers Jocs de la història a Sud-amèrica, la cidade maravilhosa flirteja amb el col·lapse polític, social i econòmic. L’exgovernador Sergio Cabral i alguns dels seus més estrets col·laboradors estan empresonats acusats de corrupció. I fa uns dies la Justícia Electoral va determinar la cassació del seu successor, Luiz Fernando Pezao, per abús de poder econòmic a l’haver concedit contractes milionaris a empreses que van finançar la seva campanya electoral.

    El deute públic de l’Estat de Rio puja als 31.736 milions d’euros. Per evitar la seva fallida, s’està negociant un rescat amb el Govern federal. La crisi va explotar abans dels Jocs Olímpics. Al mes de juny, a 49 dies de la inauguració, el Govern regional va decretar l’estat de calamitat pública. No hi havia liquiditat per afrontar el pagament de les factures i els préstecs adquirits per finançar l’organització dels Jocs, que van pujar a 5.122 milions d’euros entre el 2015 i el 2018.

    Des de finals del 2015, hi ha endarreriment en les nòmines dels funcionaris, entre els quals hi ha els cossos policials. I, per descomptat, s’ha agreujat la crisi de seguretat pública. El narcotràfic ha recuperat posicions a les faveles. El 2016, es van comptabilitzar un total de 5.033 homicidis a tot l’estat, un 20% més que l’any anterior. Només el gener d’aquest 2017, han estat assassinats 17 policies.

    Amb els serveis públics paralitzats, vagues que se succeeixen, malestar generalitzat i tisorades que afecten fins i tot el pagament als pensionistes, diversos especialistes alerten que Rio és a un pas del caos social. El Comitè Rio 2016 reconeix que deu 58 milions d’euros a 620 proveïdors, que representen «només» el 2% dels 20.000 contractats. Promet que al març, tot serà liquidat. Però la seva credibilitat va per terra.

    El paupèrrim estat de Maracanà, que va acollir les cerimònies d’inauguració i de clausura, és avui el símbol de la deixadesa del comitè organitzador i de les administracions públiques. L’escenari on Neymar va guanyar l’or amb la baby canarinha ha emmudit i viu abandonat al seu destí. La llum està tallada per impagament. La gespa, descuidada, és ara groguenca. Fins i tot hi ha hagut incursions nocturnes de lladres que han sostret peces de valor històric, com un bust de bronze.

    La negligència a les instal·lacions és generalitzada. La runa i les escombraries s’acumulen al Parc Olímpic, que només obre les portes parcialment els caps de setmana. Turistes i veïns estan atònits. I les diferents instal·lacions, que haurien de ser centres d’entrenaments permanents i escoles, estan tancades i sense previsió d’obertura.

Casos forassenyats

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Hi ha casos forassenyats com el del velòdrom. Hauria d’acollir projectes socials, però les seves portes estan segellades i l’aire condicionat segueix al màxim les 24 del dia perquè el parquet no quedi malmès. El Parc Radical, que va acollir diverses competicions, estava destinat a ser un espai d’oci de 500.000 metres quadrats per als veïns del barri de Deodoro. El canvi de color a l’Ajuntament ha provocat el seu tancament temporal.

    Només se salven de la crema els equipaments que ja funcionaven amb anterioritat. És el cas de l’estadi Olímpic que gestiona el Botafogo, o les obres civils com per exemple el metro, els corredors ràpids per a autobusos, el tramvia i el bulevard olímpic, que ha obert la zona portuària de Rio de Janeiro al mar, inspirant-se en les actuacions de Barcelona-92.