Detingut l'excap d'Exèrcit de Kirchner per segrestos i tortures durant la dictadura

El cap de l'Exèrcit durant els últims anys de Cristina Fernández de Kirchner, el general César Milani, va ser detingut en el marc d'una causa judicial que l'investiga com un dels presumptes responsables del segrest i les tortures de tres opositors en l'última dictadura militar argentina (1976-83).

Segons l'advocat de Milani, Gustavo Feldman, el general retirat es va declarar innocent i va explicar davant un tribunal de la província de La Rioja, uns 1000 quilòmetres a l'oest de la ciutat de Buenos Aires, el context en què li va tocar actuar en qualitat de jove subtinent, i que la querella vol donar com a provades les presumpcions en contra seu. Milani havia sigut denunciat per Ramón Olivera d'haver participat en una violació de domicili en què va ser segrestat el seu pare, Ramón Olivera, que va ser torturat a la caserna on el general estava destinat. Milani “va estar present i el va hostilitzar durant un interrogatori”, segons el denunciant. Olivera va realitzar una primera denúncia davant la Comissió Riojana de Drets Humans el 1984 i ho va ratificar el 2013 davant la Justícia.

Milani també està sent investigat per la desaparició d'un soldat durant les accions contrainsurgents a la província de Tucumán. La figura de l'excap de l'Exèrcit ha sigut controvertida des que va ser posat al capdavant de la institució. D'una banda, perquè va trencar la neutralitat dels militars respecte als assumptes polítics que va caracteritzar les Forces Armades des del 1983 i es va declarar peronista. Al seu torn, perquè va establir una relació peculiar amb la dirigent de les Madres de Plaza de Mayo, Hebe de Bonafini.

CRÍTIQUES DES D'UN PRINCIPI

El Centre d'Estudis Legals i Socials (CELS) va criticar en el seu moment la designació de Milani i va considerar fal·laces les seves explicacions sobre el que havia passat durant la dictadura. Milani va dir que a la província de La Rioja la repressió va ser de baixa intensitat. “Això no és cert. Mentre ell va ser allà van ser assassinats per militars i policies el bisbe Enrique Angelelli, els sacerdots Carlos Murias i Gabriel Longeville i el laic Wenceslao Pedernera”, va recordar al respecte Horacio Verbitsky, el president del CELS.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El general va negar saber que es violaven llavors els drets humans. “Aquesta afirmació és inversemblant en un home de família política, amb militància en el justicialisme (peronisme), que va ser la primera força de denunciar el caràcter terrorista de la repressió estatal. En aquesta unitat, on Milani menjava i dormia, només passaven revista 30 oficials, cosa que desqualifica la seva pretesa ignorància”, va afegir al respecte Verbitsky.

'HOT DOGS'

La presència de Milani a l'Exèrcit va ser considerada per organismes humanitaris com una contradicció inexplicable d'un Govern que havia promogut els judicis contra els repressors. Al sortir de la institució, Milani i l'exsecretari de Comerç de Fernández de Kirchner, Gillermo Moreno, van iniciar en conjunt un negoci de venda de 'hot dogs'.