"Només guanyo 700 euros al mes, però em sento afortunat"

Tot i les retallades dràstiques a l’Estat del benestar dels últims anys, l’educació superior a Grècia encara és gratuïta del tot. Al país hel·lè, la gent jove pot cursar qualsevol grau universitari sense pagar imports de matrícula. No obstant, tot i la seva alta formació acadèmica, els joves grecs es topen amb perspectives laborals molt reduïdes quan acaben la carrera universitària.

Maria Mazi és una noia de 23 anys que va estudiar Comunicació i Antropologia Social. Va acabar els estudis ara fa un any i des d’aleshores només ha trobat feines temporals i precàries. Actualment, treballa diversos dies a la setmana com a encarregada de xarxes socials en un bar cèntric d’Atenes i també es dedica a netejar la consulta privada d’un metge. Tot i això, malgrat tenir dos treballs, Mazi no aconsegueix arribar a final de mes.

«Només guanyo uns 250 euros mensuals, el mínim per pagar el lloguer del pis», explica la noia, acabada de graduar. Per cobrir les despeses de menjar i altres necessitats bàsiques, la seva mare l’ajuda amb una mica de diners.

Segons Mazi, tot i el mal estat del mercat laboral, la majoria de joves grecs s’esforça per treballar i forjar-se un futur. Ella és conscient de les dificultats existents, però també ho aprofita per aprendre de tot plegat. «En la situació actual, intento ser creativa i fer coses pel meu compte per no quedar-me estancada en la bombolla de treballs precaris», comenta.  

Christina Manou té 25 anys i està a l’atur des que va acabar les seves pràctiques universitàries en magisteri ara fa uns mesos. Des que va començar la carrera, ja en plena crisi, la jove va haver de combinar els estudis amb llocs de treball molt diferents perquè els seus pares no la podien mantenir. A casa seva, la situació econòmica és complicada: la seva germana gran també està desocupada, la seva mare treballa en una fàbrica on només cobra el salari mínim i el seu pare està prejubilat per una malaltia.

Retallades

En un principi, l’Estat grec li pagava 600 euros de pensió, però amb les successives retallades del Govern ara només rep 350 euros mensuals. En les circumstàncies de la seva família, Christina Manou busca feina en qualsevol sector per aconseguir un mínim de diners. Encara que la majoria d’ofertes d’ocupació que troba són en condicions molt precàries, la noia no té gaire elecció. «Hauré d’acceptar un sou de tres euros l’hora perquè no tinc alternativa. Si no l’agafes, hi ha gent que fins i tot està disposada a treballar per menys», lamenta.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Tasos Nousis, sociòleg de formació, també té 25 anys i viu a Chalkida, una ciutat de 60.000 habitants de l’illa d’Eubea. A prop d’allà, Nousis treballa a jornada completa i amb contracte al magatzem central que la multinacional Ikea té a Grècia. «Només guanyo 700 euros al mes, però em sento afortunat», declara.

En la seva opinió, el salari que percep és baix i les condicions no són gaire bones, però valora l’estabilitat laboral i també sap que en la situació actual és molt difícil obtenir un treball més bo. Amb el que guanya cada mes, el jove també ajuda a pagar el lloguer i alguna de les despeses de la seva família. Des de fa anys, el seu pare està a l’atur, mentre que la seva mare treballa en una empresa de neteja que li deu el sou de diversos mesos. Al preguntar-li com veu el futur dels joves a Grècia, Nousis tampoc és gaire optimista. «El sistema econòmic està marginant la major part de la joventut grega. Si continuem així, la gent algun dia explotarà», conclou el graduat en Sociologia.