RESCAT FALLIT

Grècia no surt del túnel

El deute públic grec suposa el 147% del PIB, prop del 47% dels menors de 25 anys no tenen treball i 9 de cada 10 desocupats no reben cap mena de subsidi

jjubierre17892495 grecia170212180324

jjubierre17892495 grecia170212180324 / LOUISA GOULIAMAKI

4
Es llegeix en minuts
JOAN MAS / ATENES

Vuit anys després de l’esclat de la crisi econòmica a Grècia, els moments més durs del col·lapse han quedat enrere. Tot i així, el panorama actual no és esperançador i el país arrossega tota mena de dificultats econòmiques. Entre el 2010 i el 2015, per evitar la suspensió de pagaments i l’enfonsament econòmic de l’Estat grec, el Govern d’Atenes va rebre tres rescats financers per un valor total de 334.000 milions d’euros procedents de la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI). Tot i això, després de l’aplicació dels tres memoràndums, el balanç no és positiu.

Els préstecs es van aconseguir a canvi d’adoptar reformes estructurals, privatitzacions i retallades dràstiques de la despesa i del sector públic que han deixat profundes seqüeles en la societat grega. Actualment, el deute públic, amb una acumulació de 311.160 milions d’euros, suposa el 176% del producte interior brut (PIB) del país hel·lè. A més a més, Grècia ha perdut un quart del potencial econòmic que tenia abans de la crisi, hi ha milions de persones en situació de pobresa que amb penes i treballs arriben a final de mes i també unes 350.000 famílies amb tots els seus membres a l’atur.

Encara que la desocupació disminueix progressivament, més d’un milió de persones segueixen sense tenir treball al país hel·lè. Segons indiquen les estadístiques recopilades en l’últim informe d’Eurostat, el percentatge d’atur existent entre el global de la població activa grega és del 23%. Entre els joves, però, la taxa de desocupació es dispara a nivells extrems: prop del 47% de les persones de menys de 25 anys en disponibilitat de treballar està desocupada. Ara mateix, Grècia és el país europeu amb la proporció més elevada d’atur juvenil. Entre els estats membres de la UE, només Espanya li va al darrere, amb més del 42% de desocupació entre els joves.

«A Grècia, els treballs en bones condicions ja no existeixen», comenta Dina Daskalopoulou, reportera del diari grec 'Efimerida ton Syntakton' (Diari de Periodistes). Segons la periodista, la inestabilitat econòmica i les mesures d’austeritat imposades per la Troica han afectat sobretot els joves. «Abans de la crisi, la societat grega inculcava a la joventut que el fet d’estudiar a la universitat els donaria l’oportunitat de tenir una bona feina i un nivell de vida pròsper, però això ja no és així», sentencia Daskalopoulou.

OFERTA

Al país hel·lè, la majoria d’ofertes laborals són de qualificació baixa i prima el sector serveis, amb sous que no superen els tres o quatre euros per hora. Les opcions dels joves a l’hora de buscar treball en el mercat laboral grec són molt limitades. En opinió de Daskalopoulou, «la gent jove comença a treballar a la jungla quan acaba la universitat». Segons la periodista, es tracta d’una generació amb molta formació que no pot accedir a treballs ben qualificats: «En la majoria dels casos, els joves grecs treballen sense contracte, no cotitzen a la seguretat social i no saben què significa tenir un lloc de treball estable o un salari digne».

Esther Nano, de 24 anys, és una estudiant de Ciències Polítiques que està a punt d’acabar la carrera a la Universitat Panteion d’Atenes. Com  que la seva família viu lluny, mentre estudiava ha treballat per cobrir-se les despeses de viure a la capital grega. Durant els últims mesos, va estar empleada a jornada completa en un bar on només cobrava 2,5 euros l’hora sense tenir cap mena d’assegurança laboral. «A Grècia, el fet de tenir feina no significa que els diners t’arribin per sobreviure», denuncia l’Esther. El seu cas, però, no és una excepció: en terres hel·lèniques hi ha persones joves i adultes que es veuen obligades a acceptar treballs en condicions miserables perquè no tenen cap altra opció.

PRESTACIONS

Avui dia, segons un estudi de l’Autoritat Helena d'Estadística (ELSTAT) i la Confederació General de Treballadors Grecs (GSEE), nou de cada deu grecs en atur no rep cap mena de prestació per desocupació. Entre les dones en edat de treballar, la situació també és molt complicada: el 27,2% d’elles es troba sense ocupació laboral. Per un altre costat, l’informe d’ELSTAT i GSEE també indica que durant els últims sis anys de crisi hi ha hagut 300.000 treballadors i professionals altament qualificats que han abandonat Grècia per buscar-se un futur millor a l’estranger. Si el recompte es fa des de l’any 2008, els números revelen que la xifra de persones que van sortir del país arriba almenys al mig milió.

Notícies relacionades

Segons Daskalopoulou, el nou procés migratori de la societat grega també implica que el país ha entrat en un cercle viciós de fuga de cervells. «Entre la gent que se’n va, molts són joves amb titulacions universitàries d’alta qualificació», comenta la reportera.   

Quan obtingui el seu diploma en Ciències Polítiques, Nano també té la intenció d’anar-se’n del país. Els seus pares, immigrants procedents d’Albània que van arribar a terres gregues als anys 90, van emigrar una altra vegada, als EUA, després de passar anys sense trobar feina a Grècia. «La situació laboral aquí és massa complicada i no veig que hi hagi llum al final del túnel», lamenta l’Esther.