El fantasma del 'grexit' torna a agitar l''Eurozona

Una cosa és alleujar i una altra perdonar i la Unió Europea segueix sense voler condonar ni un euro del multimilionari deute de Grècia. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, tornava a dir-ho alt i clar aquesta setmana. «No podem acordar una reducció del deute d’un país de l’euro perquè està exclòs per tractat», assegurava dijous en una entrevista amb la televisió pública alemanya en què tornava a agitar el fantasma del grexit. «Per a això–afegia- Grècia hauria d’abandonar l’euro».

El missatge no és nou però el llançava hores després que el Fons Monetari Internacional (FMI) alcés la veu d’alarma sobre la lentitud de les reformes i les discrepàncies que mantenen amb els creditors europeus al voltant del tercer rescat de 86.000 milions, que es troba a un pas del precipici. «Hem de mantenir la pressió sobre Grècia perquè faci reformes i recuperi la competitivitat. Contràriament no podran continuar a la zona euro», repetia el ministre Schäuble.

El president de l’Eurogrup, Jeroen Dijsselbloem, s’ha posat mans a l’obra i va reunir ahir d’urgència a Brussel·les representants de les institucions creditores –Comissió, BCE i MEDE (fons europeu de rescat)– i l’FMI amb el ministre de Finances hel·lè, Euclid Tsakalotos. Sobre la taula, un pla de reformes per valor de 1.800 milions per al 2018 i una altra tanda addicional de 1.800 milions més posterior, centrades en la retallada de les pensions i en una ampliació de les bases imposables.

El pròxim Eurogrup se celebrarà el 20 de febrer i a deu dies de la data sembla més que improbable que puguin arribar a un acord sobre la segona revisió del rescat que permeti desbloquejar part dels 6.100 milions pendents del pròxim pagament. A tot el que aspiren de moment és a fer tornar com més aviat millor la troica d’inspectors a Atenes. «Hi ha una entesa clara que una conclusió a temps és en interès de tots. Hem fet progressos substancials i som a prop d’arribar a un terreny comú perquè la missió torni a Atenes la setmana que ve», va explicar Dijsselbloem després de la trobada.

  ELECCIONS

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Atenes ha de pagar al juliol 7.500 milions i tot i que encara queda temps, amb tantes cites electorals en cartell –la primera a Holanda el dia15 de març– i l’auge de formacions antieuropees i populistes a Holanda, França o Alemanya, la situació es podria tornar a complicar i la tensió podria tornar als mercats. Dijsselbloem, que podria perdre la seva cadira en les pròximes eleccions holandeses, ha volgut fer un últim intent per treure el rescat grec de l’impàs en què està sumit des de fa setmanes

Segons l’FMI, que no participa en el tercer rescat, el deute hel·lè és «insostenible». Arribarà aquest any al 181% del PIB i sense reformes serioses arribarà a un «explosiu» 275% el 2060. D’aquí ve aquest intent per recuperar la unitat al voltant de l’agenda reformista d’Atenes deixant de banda els punts sobre els quals discrepen: la reestructuració del deute, que la UE no està disposada a tractar fins que s’acabi el rescat el 2018, i el superàvit primari (sense comptar interessos) exigit a Atenes. El programa de rescat inclou un superàvit del 3,5% a partir del 2018, però l’FMI creu que Atenes només arribarà a l’1,5% i que anar més lluny enfonsarà el seu creixement.