Donald Trump acapara el protagonisme en la cimera de líders europeus a Malta

L'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca el 20 de gener i les seves primeres i polèmiques decisions polítiques -l'última, les restriccions d'entrada als EUA a ciutadans de set països musulmans- han deixat noquejada Europa i han obert una nova via d'aigua que els líders de la Unió Europea intentaran taponar aquest divendres en la primera cimera de caps d'Estat i de Govern de l'any que se celebra a Malta.

Sobre el paper no hi ha “assumpte Trump” a l'agenda, asseguren fonts del Consell, però és evident que la commoció que ha causat en tot just dues setmanes en el càrrec obliga els 28 a incloure sí o sí aquest element en el debat que mantindran durant el dinar sobre els reptes internacionals. Originalment la cita es va convocar a finals de setembre amb l'objectiu de tornar a escenificar la unitat davant del 'brexit' i reflexionar sobre el futur del club a 27.

Finalment, la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, també assistirà a la cita -en realitat només a la primera part i al dinar-, que dedicarà la seva primera sessió de treball a resoldre la crisi migratòria amb Líbia i acordar mitjans per tancar completament una ruta cap a Itàlia per la qual l'any passat van arribar 181.000 persones, el gruix -insisteixen a Brussel·les- immigrants econòmics que van sortir de Líbia.

Però és evident que l'actualitat i els continus desaires que arriben des de l'altra banda de l'Atlàntic manen i que els 28 estan obligats a fer pinya i llançar el missatge alt i clar que li reclama l'Eurocambra, encara que no fins al punt de negar la credencial a l'ambaixador que enviï Washington tal com han demanat populars i socialistes. “Negar el plàcet es fa en condicions molt extremes. No ajuda especular i posar-se la bena abans que la ferida”, opina un alt càrrec.

DIVERSITAT D'OPINIONS

Encara que tots els governs europeus estan “incòmodes” amb la nova Administració Trump, “trobar el denominador comú" -admet un diplomàtic implicat en els preparatius de la reunió- “no és evident”. Hi ha delegacions més “vocals” que altres, com França, potser a causa del possible suport a la ultradreta europea i a Marine Le Pen en particular. Altres, com Alemanya, que estan més a l'espera, encara que ja han començat a patir els primers atacs amb acusacions com que utilitzen l'euro en benefici propi.

Altres, com Espanya, opinen que no s'ha d'“hiperreaccionar” ni estar permanentment “responent als tuits” perquè el que es necessita és “una perspectiva a mitjà termini”. Mentre que països com Polònia són partidaris de no fer enfadar gaire el líder de la primera potència del món per les repercussions que podria tenir per a la seguretat i la presència de l'OTAN a l'est d'Europa.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

Una prova d'això: els retrets de la seva primera ministra, Beata Szydlo, després del cop a la taula que pegava a principis de setmana el president de la UE, Donald Tusk, incloent la nova Administració nord-americana entre les grans amenaces a què s'enfronta la UE juntament amb Rússia, la Xina i el terrorisme islàmic. “No hi estic d'acord i em reforça en la convicció que Tusk representa les elits polítiques que han conduït a greus crisis en el si de la UE”, valorava Szydlo sobre la carta d'invitació a la cimera del president del Consell Europeu en què qualificava d'“inquietants” algunes declaracions de la nova administració. “A alguns els ha semblat xocant” però “és responsabilitat seva”, admeten fonts diplomàtiques sobre la missiva.

REFLEXIÓ SOBRE EL FUTUR D'EUROPA

Amb aquesta disparitat de veus, els 28 intentaran fer pinya i oferir una imatge d'unitat davant la maror que ha provocat Trump, que està molt interessat, a més, a aprofitar el 'brexit' per descol·locar i desunir encara més Europa. L'agenda no inclou en aquesta ocasió cap debat sobre la sortida del Regne Unit de la UE ni ningú espera que May precisi la data en què activarà l'article 50 del Tractat encara que sí que consideren plausible la data del 9 de març tal com s'ha especulat perquè faci l'anunci i que coincideix amb la pròxima cimera a Brussel·les. Els 27, ja sense la britànica a la sala, sí que es dedicaran, no obstant, a reflexionar sobre el futur i a preparar la cimera de Roma del 25 de març. És el dia en què celebraran sense estar-se de res els 60 anys d'una UE que segueix sense trobar el rumb.