Àustria prohibeix el vel integral

La coalició de socialdemòcrates i conservadors veta la peça en espais públics per "antisocial" i endureix els controls sobre refugiats

Dues dones amb vel integral, davant d’un aparador de roba a Marsella.

Dues dones amb vel integral, davant d’un aparador de roba a Marsella. / AP / REMY DE LA MAUVINIERE

2
Es llegeix en minuts
Carles Planas Bou
Carles Planas Bou

Periodista

Especialista en tecnologia i el seu impacte sociopolític.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els que es pensaven que l'elecció de l'ecologista Alexander van der Bellen per a la presidència d'Àustria tindria un impacte progressista en les polítiques migratòries del país es van equivocar. Els poders de la presidència són molt limitats i el Govern de Viena segueix girant a la dreta. La gran coalició formada per socialdemòcrates i conservadors ha aprovat aquest dimarts un paquet de mesures de diferent caràcter entre les quals figura la prohibició del vel integral als espais públics per ser un “símbol antisocial”. Amb aquesta iniciativa restrictiva s'ajudarà “a integrar millor els immigrants a qui s'ha permès quedar-se al país”, ha apuntat el ministre d'Exteriors, Sebastian Kurz.

El Partit Popular Austríac (ÖVP) ha impulsat l'agenda de seguretat d'aquest nou paquet de mesures, que inclou un enduriment dels controls sobre els sol·licitants d'asil i més vigilància amb videocàmeres i a la frontera, així com més pressupost per a les classes d'alemany. Malgrat que el Partit Socialdemòcrata (SPÖ) es va oposar inicialment a aquestes mesures, després de cinc dies de negociació amb els seus socis de govern des del 2008, han acabat claudicant. “L'obligació més important que tenim és protegir la nostra gent”, ha remarcat el canceller austríac, el socialdemòcrata Christian Kern.

A canvi, l'SPÖ ha pogut donar corda a la cara més social d'aquest pla titulat Per Àustria i impulsar un programa d'ocupació per als aturats de llarga durada.

Amb aquesta prohibició del vel integral, Àustria se suma a una llista de països europeus en què França va ser pionera en aquesta restricció pública l'any 2010, seguida per altres nacions com Bèlgica i Bulgària, així com alguns cantons de Suïssa.

REACCIÓ A L'AUGE POPULISTA

Notícies relacionades

Amb aquest paquet de mesures, el Govern austríac mira de respondre al constant auge del populisme ultranacionalista i xenòfob, capitalitzat pel Partit de la Llibertat d'Àustria (FPÖ). Tot i que el seu candidat, Norbert Hofer, va ser finalment derrotat a les eleccions presidencials del desembre, l'FPÖ segueix líder a les enquestes de vot de cara a les legislatives amb un important marge. Així, si avui hi hagués eleccions al país transalpí els populistes xenòfobs obtindrien el 34% dels vots, mentre que els socialdemòcrates, la tradicional primera força austríaca, quedarien relegats a la segona posició, amb el 27%.

L'últim any i mig s'ha evidenciat el gir a la dreta d'un Govern que havia obert les portes als refugiats de la mà de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i que des d'aleshores ha reaccionat al fort cost polític d'aquesta decisió endurint la seva postura i legitimant així el discurs ultradretà