El Tribunal Suprem britànic obliga el Govern de May a sotmetre el 'brexit' al vot del Parlament

El màxim òrgan judicial desestima que també s'hagi de sotmetre' a votació a Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord

L’empresària britànica Gina Miller va recórrer a la justícia per defensar que el Govern no pot invocar l’article 50.

L’empresària britànica Gina Miller va recórrer a la justícia per defensar que el Govern no pot invocar l’article 50. / EFE / ATLAS VÍDEO

El Govern britànic ha perdut, com s’esperava, l’apel·lació sobre el 'brexit' que va presentar davant el Tribunal Suprem. La més alta instància judicial del Regne Unit va determinar ahir, per vuit vots a favor i tres en contra, que és el Parlament i no l’equip que dirigeix la primera ministra, Theresa May, qui té el poder constitucional i l’autoritat legal per activar l’article 50 del Tractat de Lisboa, i iniciar així el procés de sortida de la Unió Europea. El veredicte pot complicar el calendari previst pel Govern.

El veredicte va ser donat a conèixer pel president del Tribunal Suprem, el jutge Lord David Neuberger, en una sessió pública que amb prou feines va durar cinc minuts. «Qualsevol canvi en la llei, per portar a terme el referèndum, només es pot fer en l’única manera permesa per la Constitució del Regne Unit. Bàsicament, una llei al Parlament. Actuar d’una altra manera seria trencar amb els principis constitucionals que es remunten a uns quants segles», va assenyalar el magistrat.

Las claves de la noticia

Projecte de llei Els plans i l'agenda del ‘brexit’ no canvien, segons els portaveus de Theresa May. El Govern introduirà un projecte de llei simple al Parlament, presumiblement aquest mateix dijous, per ser tramitat amb tota celeritat. “Serà una llei tan simple com sigui possible per portar a terme la decisió de la gent respectant el judici del Tribunal Suprem”, ha anunciat Davis .
La tramitació El projecte de llei tindrà prioritat especial i es pot acabar en el termini de dues setmanes. Diversos partits reclamen més temps per presentar-hi esmenes i discutir diversos punts. No obstant, la llei pot quedar aprovada als Comuns abans del recés a mitjans de febrer. Això donaria a la Cambra dels Lords prou temps per considerar-la i aprovar-la abans de finals de març.
El vot És improbable que l'activació del 'brexit' sigui bloquejada pels diputats. May té majoria, però reduïda. Els liberals demòcrates amenacen de votar contra l'article 50, a menys que el Govern accepti sotmetre a ratificació el resultat de les negociacions del ‘brexit’. Els diputats del Partit Nacional Escocès (SNP) s'hi oposaran. Els laboristes facilitaran l'aprovació.

El Govern haurà de sotmetre doncs el 'brexit' a votació a les dues Cambres del Parlament i comptar amb la seva aprovació, com a pas previ per iniciar els dos anys formals de negociacions amb la Unió Europea. En termes pràctics, la sentència no impedirà que es compleixi el resultat del referèndum. Encara que May posseeix una estreta majoria conservadora a la Cambra dels comuns, el Partit Laborista, la principal força d’oposició, ha promès que no bloquejarà el procés de divorci.

Una altra de les qüestions que s’han de determinar era si el 'brexit' s’havia de sotmetre a votació a les cambres legislatives d’Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. En aquest cas, el tribunal va estipular que no és obligatori.

El veredicte marca el camí legal perquè el país surti de la Unió Europea i aquesta via requereix una nova legislació, que pot complicar el calendari de la primera ministra, que va anunciar l’inici de les negociacions per al mes de març. El ministre per al 'brexit', David Davis, va fer ahir una declaració als Comuns indicant que es complirà el calendari per començar les negociacions formals el mes de març.

«En cosa de dies presentarem la legislació que doni al Govern el poder per activar l’article 50», va afirmar. Davis va advertir que la tramitació no es convertirà «en un vehicle per desafiar els desitjos de la gent, eludir o endarrerir el procés amb la Unió Europea».

PRERROGATIVA REIAL

Els advocats del Govern havien argumentat que els ministres podien iniciar el procés de sortida invocant la Prerrogativa Reial, una peça de legislació molt antiga que permetia que els reis i les reines poguessin trencar els tractats internacionals. També van assenyalar que el Parlament va aprovar la legislació per al referèndum, acceptant així totes les implicacions del resultat, sense reclamar cap altra consulta final. Per contra, els oponents entenien que el Govern no tenia poder per canviar la legislació del Regne Unit, i recau només al Parlament el dret d’eliminar les lleis creades durant més de 40 anys de pertinença a la Unió Europea.

Notícies relacionades

Al novembre, el Tribunal Superior va sentenciar en contra del Govern, que va presentar recurs. Els seus 11 membres van estudiar durant quatre dies al desembre el veredicte, que ara han ratificat de manera definitiva. Aquella primera sentència va provocar la ira dels defensors del 'brexit', ques van interpretar la sentència com una violació dels desitjos expressats pel 52% dels britànics que van votar per la sortida al referèndum del 23 de juny passat. Els tres jutges del Tribunal Superior van ser qualificats pel diari ultraconservador, Daily Mail, d’«enemics del poble».

DAILY MAIL: Enemies of the people #tomorrowspaperstoday #bbcpapers pic.twitter.com/n5ynFalnEa
— Neil Henderson (@hendopolis) 3 de noviembre de 2016

ELS DEMANDANTS, AMENAÇATS DE MORT

La gestora d’inversions que va presentar la demanda, Gina Miller, juntament amb el perruquer Deir Tozetti Dos Santos, ha rebut amenaces de mort i porta guardaespatlles. «No hi ha dubte que el 'brexit' és l’assumpte més divisori d’aquesta generació, però és un procés de caràcter legal i no polític», va dir Miller al saber la sentència. I va afegir que estava sorpresa per les amenaces i insults racistes que ha rebut.

Temes:

Theresa May Brexit Referèndum Regne Unit Regne Unit Unió Europea

Inicia sessió 0 Comentaris