13 d’ag 2020

Anar al contingut

RELLEU A LA CASA BLANCA

¿Què diu la firma de Donald Trump sobre la seva personalitat?

El nou president dels EUA és un líder astut, enèrgic i amb un concepte exagerat de si mateix, segons els grafòlegs

Josep Saurí

¿Què diu la firma de Donald Trump sobre la seva personalitat?

Una energia «enorme, que pot arribar a la brutalitat». Una autoafirmació contínua, un concepte «exagerat» de si mateix. Una actitud «bel·ligerant», preparada per a la confrontació, «per atacar i defensar-se, tot i que potser més per defensar-se, sie ns fixem en l’encastellament de la firma en els seus extrems». I «una marcada ambivalència que el pot fer conviure en diversos mons al mateix temps. Viu amb la mateixa afirmació, intensitat i ferocitat el món de les idees i el dels aspectes materials i agradables de la vida. Tota la seva vida és un exercici d’una voluntat de ferro per fer el que vol». Tot això –i moltes coses més– veu en la rúbrica del nou president dels EUA Jaime Martínez, diplomat per l’Institut de Tècniques Psicografològiques de la Societat Espanyola de Grafologia.

Per a Maria Dolors Mora, vicepresidenta de l’Agrupació de Grafoanalistes Consultius d’Espanya, i Lin Pérez-Calvo, psicòloga i experta en anàlisi de documents manuscrits, la firma de Donald Trump revela «trets d’una personalitat del tipus pare crític, que per sentir-se bé creu que necessita que els altres estiguin malament per poder afirmar-se per sobre d’ells, corregint, assenyalant, vigilant, manant». Les especialistes destaquen que «la continuïtat del moviment gràfic és tensa, gairebé crispada i amb un predomini total de l’angle, cosa que parla d’una personalitat molt reactiva, astuta, predisposada a la lluita i incentivada per la controvèrsia. L’única premissa que concep és vèncer, i es regenera, s’alimenta i s’encoratja davant l’oposició i la crítica». 

LIDERATGE

És l’orgullosa firma d’«un líder» de «reaccions rotundes i no sempre mesurades» i que fixa «les seves pròpies normes», sostenen Mora i Pérez-Calvo. ¿I la d’un estadista? «No hi ha senyals d’elaboració de plans. Ni s’ancora en el passat ni es dirigeix o pensa en el futur; s’autoafirma en l’avui», apunta Martínez. «S’interpreta la barra horitzontal de la t com la millor manifestació de capacitat de dirigir. L’absència d’aquesta barra fa volar la imaginació cap a una personalitat que més que dirigir s’afirma constantment, intensament i brutalment», conclou. Ho veurem durant els pròxims quatre anys.