Festes salvatges a la Casa Blanca, un vicepresident borratxo i canaris morts; les millors anècdotes de les preses de possessió

Donald Trump és, amb diferència, el més polèmic, atípic i imprevisible de tots els que en els últims anys han jurat el càrrec de president dels EUA En principi, tot apunta que, demà, durant l'acte solemne del seu jurament, intentarà comportar-se. Si no és així, i es deixa portar pel seu caràcter i acaba 'trumpitzant' la cerimònia, contribuirà a ampliar la mística d'un acte que ha anat deixant un seguit de grans frases i hilarants anècdotes. 

GRANS FRASES

El portaveu de Trump ha assenyalat que prepara un discurs filosòfic. S'haurà de veure. És possible que el nou president intenti aprofitar la seva al·locució per deixar alguna frase per a la història. Va ser així amb Abraham Lincoln i la seva promesa: "Maldat per a ningú; caritat per a tothom". Encara que sens dubte la més famosa és la de John Fitzerald Kennedy: "No preguntis el que el teu país pot fer per tu; pregunta el que tu pots fer pel teu país".

UN VICEPRESIDENT EBRI

El 1865, Andrew Johnson va jurar el càrrec com a vicepresident d'Abraham Lincoln. Davant la sorpresa dels assistents, durant el seu discurs, Johnson arrossegava sospitosament les paraules. Normal, estava totalment ebri. La causa, almenys la que es va donar oficialment, estava en un whisky 'medicinal' que havia begut per tractar-se d'una malària. El mateix Lincoln, dies després, va haver d'intervenir davant l'escàndol que es va generar. "Conec Andrew Johnson des de fa molts anys. Va tenir una relliscada l'altre dia, però no s'espantin; no és un borratxo".

DISCURSOS VARIABLES

Durant la seva presa de possessió el 1793, George Washington va fer el que es considera el discurs de possessió més curt de la història dels EUA. Van ser a penes 135 paraules. A l'altre extrem se situa el que va fer William Henry Harrison el 1841, que va ser de 8.445 paraules i va durar dues hores i mitja. De fet, gairebé dura més el discurs que la seva presidència, ja que Harrison va ser el president més breu i va morir només 30 dies després de jurar el càrrec.

FESTA SALVATGE A LA CASA BLANCA

La presa de possessió més caòtica va ser la protagonitzada per Andrew Jackson el 1829. Jackson, el primer president que no formava part de l'aristocràcia nord-americana, va ser un candidat enormement popular. Tant, que milers de nord-americans procedents de tot el país van anar a Washington per assistir a la seva presa de possessió. Fins aquí tot bé.

El problema va ser que molts no es van conformar amb això i, després de la cerimònia, van entrar a la Casa Blanca amb la intenció de veure i estrènyer la mà del nou president. Fins a 20.000 persones, la immensa majoria borratxes com una sopa, van entrar al recinte presidencial i van causar a dins de l'edifici una autèntica allau humana, que gairebé provoca la mort per asfíxia de Jackson, que es va salvar al ser evacuat a través d'una finestra o per una porta del darrere.

La multitud va rebentar barrils de ponx, va destrossar luxoses alfombres i tapissos. Hi va haver baralles a les sales de l'edifici. Al final només se'ls va aconseguir fer sortir prometent-los més alcohol en un altre lloc.  

CANARIS CONGELATS

El 1873, les autoritats van portar 100 canaris perquè refilessin durant la presa de possessió d'Ulysses S. Grant. Però feia tant fred aquell dia que la immensa majoria van morir congelats.

CABELLS DE MORT

El 1901, en la seva presa de possessió, Teddy Roosevelt va sorprendre portant un anell on hi havia un floc dels cabells d'Abraham Lincoln que li va ser tallat el dia del seu assassinat.

JURAMENT DES DE CUBA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El 1953, en la presa de possessió de Franklin Pierce, es va produir un fet insòlit. El seu vicepresident William Rufus King va jurar el càrrec a distància. En concret, el va jurar des de Cuba, on estava greument malalt de tuberculosi.

EN LLOC DE JURAR, AFIRMAR

La constitució nord-americana permet als futurs presidents jurar o afirmar el càrrec. Tots els presidents han optat per jurar. Tots, menys un. El 1889, Benjamin Harrison, en lloc de jurar, va afirmar. La raó és que va assenyalar que no podia jurar sobre la Bíblia ja que la mort del seu fill l'havia viscut com un càstig de Déu i això el va portar a qüestionar-se la seva fe cristiana.