Refugiats als llimbs

Cordi’s el cinturó, col·loqui’s el seient en la incòmoda posició vertical i prepari’s per enlairar-se: vostè acaba de començar el seu procés de sol·licitud d’asil. Es troba flotant en uns llimbs, envoltat de gent desconeguda, rebent menjar de tant en tant, amb el risc real de caure qui sap on i sense cap més entreteniment que quedar-se allà assegut esperant un destí que no és a les seves mans. 

Per la finestreta veu, de lluny, un món fabulós, però allò li queda molt lluny a vostè. Salvant totes les distàncies possibles, un vol en avió de mesos de durada s’assembla bastant al procés interminable de petició d’asil per als milers de refugiats i immigrants que es troben atrapats a les illes gregues de l’Egeu septentrional.

D’aquí ve que el centre de detenció de Vial, a l’illa de Quios, tingui un camp de futbol sala de gespa artificial on passar les hores. L’alternativa la dóna Amir Nazari, un afganès de 20 anys, a qui els seus companys de barracó desperten a mitja tarda perquè parli amb els visitants, perquè sap més anglès: «¿Que com m’entretinc? Em passo el dia dormint», confessa el noi, amb flocs rossos entre els cabells morenos. El seu amic Baher porta barba hipster i cabells tenyits també. En aquest campament, igual que en el de Souda (a la capital de l’illa), canviar-se els cabells s’ha convertit en un entreteniment més, tenint en compte el festival de badalls generalitzat.

Vuit mesos d’espera

Xerrar, fumar o llançar pedres al mar són altres activitats quan la teva entrevista per a la sol·licitud d’asil ha trigat un mínim de vuit mesos a arribar, segons casos documentats. Els refugiats més espavilats, inquiets i amb domini d’idiomes, proven d’ajudar els cooperants i s’ofereixen com a intèrprets o mediadors.

És el cas d’Omar, un kurd-sirià de Deir Ez-Zor. Durant una conversa amb ell, amics seus que han pujat al castell del costat, a Souda, comencen a llançar pedres cap al campament, per la falta de passatemps, segons Omar. «Aquí la gent bona es torna dolenta. Molts pensen que seran tornats a Turquia [per l’acord entre Brussel·les i Ankara], així que es passegen per aquí i roben coses. I tant els fa perquè pensen que, si tornen a Turquia, què més els dóna», relata.

Diversos refugiats apunten a joves d’origen magribí com a autors d’estar introduint l’alcohol als campaments. No són els únics. Dawud Amini, un excomandant de l’Exèrcit afganès de 47 anys i que s’ha erigit en un dels líders del campament d’Elliniko (Atenes), relata com alguns compatriotes abusen de l’alcohol a les nits «i molesten les dones quan aquestes van al bany». La seva mediació no ha millorat la situació i al juliol hi va haver una mort per una baralla. «Beuen perquè no tenen res millor a fer –afegeix Amini– . Però aquí hi ha un senyor que es beu un cubell d’alcohol cada dia i no molesta ningú».

Notícies relacionades

Grècia, la solidaritat s'esgota

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El responsable a Quios de l’oenagé Save The Children, Jonathan Eccles, diu que han detectat actituds agressives i desafiadores pròpies d’un adult en nens de 8 anys, ja que la vida al campament és dura, i les possibilitats d’educació, escasses.

Obodimi, un nigerià de 28 anys, explica que els vuit mesos que fa que és al campament de Vial els ha passat assegut, passejant i xerrant. «No hi ha res a fer, ni tan sols llibres per llegir...». Per posar remei al problema, l’espanyola Isabel Leguina va iniciar un projecte que ha servit per obrir dues biblioteques i enviar llibres a aquests dos campaments.