La perillosa guerra comercial

Les crítiques a la Xina en nom del treballador mitjà han integrat la litúrgia electoral nord-americana de les últimes dècades. Bill Clinton ja va anunciar mesures dures i des de la Casa Blanca va acabar recolzant l’ingrés xinès a l’Organització Mundial del Comerç (OMC). Avui es debat fins on arribarà Trump contra el país que va assenyalar com «el lladre més gran de la història» i causant de tots els mals de l’economia nacional. Washington pot fregir impunement Mèxic amb aranzels, però a la Xina li sobren mesures de resposta.

Els promesos aranzels del 45% als productes xinesos retallarien les exportacions als EUA el 87% i el PIB xinès en gairebé el 5%. Seria tràgic per a Pequín, però res li impediria imposar l’endemà les seves pròpies traves. Ho va advertir recentment el diari oficial Global Times: el lot de comandes a Boeing serà reemplaçat per Airbus, les vendes d’iPhones i altres gegants electrònics es desplomaran i es tancaran les importacions de soja i blat de moro, per fer la llista curta. Una hipotètica guerra comercial enfonsarà bona part de la indústria nord-americana i Trump serà recordat per la seva «imprudència, incompetència i ignorància», va afegir el diari. No exagera: les inversions nord-americanes a la Xina s’han triplicat en els últims anys i Pequín podria castigar les companyies que confien en el seu mercat local per quadrar comptes. 

Acusacions sense base

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Noboa obté l’aval popular per donar més pes a l’Exèrcit contra el narcotràfic

Trump ha mostrat un coneixement econòmic gasós. Les seves acusacions a la Xina de manipular la seva moneda no tenen avui base, quan Pequín s’esforça a valoritzar-la, i pocs experts creuen que equilibrar la balança comercial torni els llocs de treball als EUA. És més probable que les companyies moguin les seves fàbriques a altres països asiàtics. Un estudi de l’Institut Peterson revelava que una guerra comercial amb la Xina i Mèxic augmentaria la des­ocupació nord-americana del 4,9 % actual al 9 %.

Aquest escenari inèdit de conflicte comercial entre les dues grans potències en un món globalitzat ha generat un vibrant debat sobre qui hi perdria més. Scott Kennedy, del Centre d’Estudis Estratègics Internacionals (Washington), opina que tots dos patirien però la pitjor part se l’enduria la Xina: «Depèn molt més dels EUA que viceversa. No és raó suficient per emprendre la guerra comercial, només un fet matemàtic».