El temor a la globalització, principal causa de l'auge del populisme a França i Àustria

Una enquesta de la fundació alemanya Bertelsmann mostra com la majoria de votants de partits ultres tenen aquest sentiment

nmarron26069161 marine le pen  france s national front political p160527181903

nmarron26069161 marine le pen france s national front political p160527181903 / CHRISTIAN HARTMANN

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

El temor a la globalització és el principal element que explica l'auge que viuen els partits populistes en nombrosos països de la Unió Europea davant la falta de resposta dels partits tradicionals. Segons una enquesta d'opinió elaborada per la fundació alemanya Bertelsmann, el 55% dels ciutadans encara veuen en aquesta globalització una oportunitat però el 45% la temen. Un sentiment especialment estès entre els votants amb un nivell educatiu baix, menys ingressos, edat avançada i pròxims als partits populistes.

Concretament, a Alemanya, el 78% dels votants de l'ultradretà Alternativa per Alemanya diuen témer la globalització. El mateix passa a França amb els votants del Front Nacional (76%), a Àustria amb els del FPÖ (69%), a Itàlia amb els de la Lliga Nord (61%), a Holanda amb el Partit de la Llibertat (59%) i fins i tot a Hongria amb els del partit del govern Fidesz (61%) i l'ultradretà Jobbik (50%). Una amenaça que també preval entre les formacions d'extrema esquerra encara que amb menys intensitat. La por, no obstant, és molt més acusada en el front d'esquerra francès (58%) o en el Die Linke alemany (54%) que a l'M5S d'Itàlia (48%) o Podem (43%).

En general, segons Bertelsmann, els ciutadans que temen la globalització miren amb recel els polítics i la integració europea. Són més donats a recolzar en un referèndum la sortida de la UE (47%), no tenen grans desitjos de més integració (40%) i entre ells prima la desconfiança en els seus governants. Només el 9% confien en els polítics del seu país i només el 38% diuen que estan satisfets amb com funciona la democràcia. I darrere els motius d'aquesta por el principal argument és la immigració molt més que la situació econòmica o l'atur. “Les nostres conclusions indiquen que els ciutadans que veuen la globalització com una amenaça el que més temen és la immigració. És més probable que vegin la immigració com un desafiament i que estiguin menys en contacte amb estrangers en la seva vida diària”, sosté l'anàlisi.

En el cas d'aquells que veuen amb optimisme la globalització la fotografia és radicalment oposada. El 83% asseguren que votarien en un eventual referèndum pel manteniment del seu país a la UE, el 60% opinen que la integració és el camí per on s'ha d'avançar, el 53% estan contents amb com funciona la democràcia en els seus respectius països encara que només el 20% assegura confiar en els seus polítics i el 40% pensa que hi ha massa estrangers vivint al seu país.

INCORPORAR LA POR

Notícies relacionades

“No ens podem rendir als populistes que intenten conquistar els ciutadans preocupats. Els partits tradicionals han d'incorporar aquesta por a la globalització al seu treball”, adverteix el president de la fundació, Aart De Geus. En línies generals el temor a la globalització és molt més acusat en dos països cridats a les urnes ben aviat i amb partits d'extrema dreta avançant amb força. Aquest és el cas d'Àustria –celebra eleccions presidencials aquest diumenge- i França amb un 55 i un 54% respectivament.

Al costat oposat, els tres països amb una proporció més gran d'enquestats que veuen amb optimisme la globalització hi ha el Regne Unit (64%), Itàlia (61%) i Espanya (61%), on aquells que miren amb temor la globalització sumen el 39%. L'enquesta, realitzada el mes d'octubre sobre una mostra de 14.936 entrevistes en nou dels Estats membres més grans, també apunta que els ciutadans més oberts a la globalització són els joves d'entre 18 i 25 anys.