Ficcions i documents castristes

Si un rastreja els laberints d’internet trobarà que Fidel Castro va aparèixer com a extra en dos films de Hollywood el 1946, 'Festival in Mexico', musical realitzat per George Sidney, i 'Easy to Bed', una comèdia romàntica amb Esther Williams i Lucille Ball, en què també va col·laborar Buster Keaton. No tot el que apareix a la xarxa és fiable, així que posarem en quarantena aquestes aparicions cinematogràfiques del líder de la revolució cubana.

Tampoc seria cap despropòsit pensar que a Castro li agradava el cine escapista del Hollywood dels 40. La revolució va venir després, però un Fidel adolescent podia sentir-se atret pel món artificial, tot i la seva posterior lluita anticapitalista, que les produccions hollywoodianes representaven.

Dues dècades després, Jack Palance seria l’escollit per interpretar el paper de Castro a 'Che!' (1969), particular recreació del període de la Revolució cubana a càrrec de Richard Fleischer. Palance va ser un bon Fidel, sempre més esquerp que Omar Sharif fent d’Ernesto 'Che' Guevara. Enrico Lo Verso l’encarnaria també a 'Che Guevara' (2005), film de Josh Evans sobre els episodis de Sierra Maestra, abans de l’entrada a l’Havana. El focus d’atenció va tornar a recaure en la figura del Che, incorporat per Eduardo Noriega.

En  la ficció, el Che sempre ha guanyat la partida a Castro. L’aurèola romàntica cotitza més que el pragmatisme. Un va ser víctima de la repressió i l’altre va arribar al poder. En el díptic de Steven Soderberg, 'Che: Guerrila' i 'Che, el argentino' (2008), amb Benicio del Toro com a Guevara, Castro (interpretat per Demián Bichir) és una nota a peu de pàgina.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

L’economia europea s’alenteix

En tot cas, Castro ha sigut representat per una tipologia variada: un nord-americà (Palance), un italià (Lo Verso) i un mexicà (Bichir). N’hi ha alguns més: Christopher Walken i Will Ferrell en paròdies televisives de 'Saturday night live', Juan Luis Galiardo en l’extravagant 'I love Miami' (2006) –en què Fidel s’instal·la en el mateix bressol de l’anticastrisme– i fins i tot una breu aparició encarnat per John Kobylka en la pel·lícula crepuscular de superherois 'Watchmen' (2009), en què es parla de reinventar la història. Tampoc es va escapar de l’humor àcid dels Simpson, que el van parodiar el 1998.

Operació de còlon

Potser cansat que l’interpretessin d’altres, Castro va decidir agafar les regnes del seu destí cinematogràfic. Ningú millor que Oliver Stone, l’impertinent geopolític del cinema nord-americà, per retratar-lo a la seva manera. Primer a 'Comandante' (2003), en què Stone i Castro conversen sobre la gènesi de la revolució o l’embargament nord-americà. Després amb 'Looking for Fidel' (2004), sobre el moment especialment tens en què el Govern castrista va reprimir de forma violenta els qui intentaven passar als EUA. I, finalment, 'Castro in Winter' (2012), una entrevista realitzada després de l’operació de còlon a què va ser sotmès.