Goodbye, Europa

El 24 de juny de l’any 2008 desenes de milers d’alemanys es van congregar al cèntric parc de Tiergarten per observar l’ocàs del dia a Berlín i el naixement d’una estrella del rock política. En plena campanya electoral, el flamant candidat demòcrata a la presidència dels Estats Units Barack Obama desplegava el seu carisma i les seves promeses per construir un món millor després dels anys de guerra orquestrats pel seu predecessor George W. Bush. «Gràcies a la cancellera Angela Merkel i a tots vosaltres per aquesta rebuda», agraïa davant d’un públic absolutament entregat a un missatge d’esperança i llibertat que inevitablement feia recordar el president John Fitzgerald Kennedy.

    

Vuit anys després, més canós i menys idealista, Obama ha tornat aquesta setmana al cor de la democràcia alemanya per acomiadar-se de la que ha sigut la seva millor aliada internacional. Berlín ha rebut el president sortint amb més escepticisme i sota una incòmoda pluja. El podi davant la Columna de la Victòria ha sigut substituït per un pedestal a la freda cancelleria, i les masses il·lusionades, pel silenci i fins i tot per algunes protestes, però l’agraïment per l’estreta aliança entre les dues potències segueix viu. 

  

 La Unió Europea, capitanejada per Merkel, ha sigut l’aliat imprescindible del mandat d’Obama. Per això, la cancellera va organitzar aquesta trobada final en què també han participat altres actors estratègics com el president francès, François Hollande, el primer ministre italià, Mateo Renzi, la primera ministra britànica, Theresa May, i el president espanyol, Mariano Rajoy.

    

Però malgrat tractar-se d’un comiat personal, la visita d’Obama a Berlín ha estat marcada pel triomf d’un candidat tan imprevisible com Donald Trump als Estats Units que amenaça de canviar la naturalesa de la relació bilateral i una complexa agenda de conflictes internacionals que s’ha d’afrontar. Així, els sis mandataris s’han centrat a discutir i a marcar els passos a seguir en temes tan candents com la lluita contra el grup terrorista autoproclamat Estat Islàmic a Síria, l’Iraq i Líbia, la gestió de l’arribada de milers de refugiats a causa d’aquestes guerres i en el silenciós conflicte que es desenvolupa a l’est d’Europa entre una Rússia cada vegada més influent i desestabilitzadora i Ucraïna.

EL LLEGAT

Si el 8 de novembre passat la demòcrata Hillary Clinton hagués guanyat les eleccions, Europa hauria pogut respirar alleujada. Obama esperava tancar el seu mandat amb la satisfacció de veure la seva exsecretària d’Estat tornant a la Casa Blanca, una dona que hauria estès el seu llegat i hauria preservat les seves relacions diplomàtiques. A l’altre costat de l’Atlàntic, Merkel i els seus homòlegs albergaven la mateixa esperança, convençuts que amb Clinton al costat podrien mantenir el rumb fixat per afrontar les diverses crisis que assetgen en aquests moments el planeta.

  

 Però el 8 de novembre passat va ser Donald Trump qui va conquistar els nord-americans, deixant així els mandataris que afronten l’auge del populisme xenòfob als seus països, com Hollande o la mateixa Merkel, molt tocats per una derrota que és percebuda gairebé com a pròpia. La seva victòria ha deixat Europa una mica òrfena. Així, no és estrany que tots ells hagin insistit aquests dies a construir un discurs que capti aquells més perjudicats per la globalització i combatre així les opcions que carreguen contra l’establishment. «És molt fàcil criticar els partits hegemònics. Però s’ha de tenir en compte que la Unió Europea suposa el 25% del PIB mundial i que hem ajudat a construir una de les zones més estables, segures i democràtiques del món», ha insistit Rajoy.

  

 En la seva última reunió junts, els sis líders han «acordat per unanimitat» mantenir les sancions econòmiques contra Rússia per la seva intervenció militar a l’est d’Ucraïna. Aquesta mesura també respon a la incipient arribada de Trump a la Casa Blanca i a la incertesa que genera a Europa la seva proximitat i admiració pel president rus Vladímir Putin. La victòria del magnat immobiliari pot suposar un canvi d’aire polític que perjudiqui greument un aliat clau de l’OTAN com és Ucraïna. Així, Obama i els dirigents europeus han reiterat el suport al seu soci, mentre reclamen que es compleixi amb l’alto al foc i el cessament en l’ús d’armes pesants acordat en el tractat de Minsk.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

    

Les relacions amb Rússia pengen d’un fil. Per això, i tenint en compte que Trump s’ha mostrat disposat a actuar en altres crisis obertes com la guerra contra l’Estat Islàmic, un dels principals objectius d’Obama i els seus aliats en aquesta cimera ha sigut enviar un missatge d’unitat a Putin. «Confio que Trump es mantindrà ferm davant Rússia quan es desviï de les normes internacionals», ha dit Obama.