Anul·lada la pena de mort a l'expresident egipci Mohammad Mursi

El Tribunal de Cassació d'Egipte ha anul·lat aquest dimarts la condemna a pena de mort dictada contra l'expresident Mohammad Mursi en el cas de la seva fugida d'una presó durant la revolució del 2011, i va ordenar que es repeteixi el judici, han informat a Efe fonts judicials.

Mursi, enderrocat el juliol del 2013, va rebre la pena capital per ordir la seva fuga de la presó de Wadi Natrun el juny del 2015, en una causa en la qual també van ser sentenciats a la forca 108 acusats més, la majoria membres o simpatitzants dels Germans Musulmans. 

PRIMER PRESIDENT DEMOCRÀTIC

Mursi va ser el primer president escollit democràticament en la història d'Egipte després de la caiguda de Mubàrak. El 2013 va ser enderrocat després d'un cop d'Estat liderat pel general de l'exèrcit Abdul Fatah al-Sissi, que posteriorment es va instal·lar en el poder.

El tribunal va acceptar el recurs presentat per l'enderrocat mandatari -que d'aquesta manera evita la forca- i 26 condemnats a mort i a cadena perpètua, han indicat aquestes fonts. Entre els que han vist la seva sentència de mort anul·lada hi ha el llavors líder espiritual de la confraria, Mohammad al-Badia, i els dirigents Saad Katatni i Esam al-Arian, que van ser president i vicepresident, respectivament, del braç polític de la Germandat, el Partit Llibertat i Justícia.

Tots ells van ser sentenciats pel Tribunal Penal del Caire el 16 de juny del 2015 per haver fugit de la presó i haver ajudat a escapar més de 20.000 reus de tres presons egípcies, en el marc del caos de la revolució del 2011, que va portar a l'enderrocament del llavors president Hosni Mubàrak.

Aquests actes, juntament amb el segrest d'oficials i l'assassinat de policies i presos, van ser realitzats pels Germans Musulmans, en coordinació amb el moviment islamista palestí Hamàs, el grup xiïta libanès Hezbol·là i gihadistes del nord de la península del Sinaí, segons la sentència.

AMB DIVERSES CONDEMNES

Mursi, empresonat a la presó de Burg al-Arab, al nord-est d'Egipte, i amb diverses condemnes a les espatlles, ha negat sempre els càrrecs i ha destacat que segueix sent el "president legítim" d'Egipte.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

L'exmandatari va ser condemnat a cadena perpètua també en dues causes diferents, una de col·laboració amb organitzacions estrangeres per planejar atacs a Egipte; i una altra d'espionatge a favor de Qatar.

També va ser sentenciat a 20 anys de presó per l'ús de la violència durant disturbis que van tenir lloc a prop del Palau Presidencial d'Itihadiya, al Caire, el desembre del 2012, una pena confirmada l'octubre passat.