COMICIS A CENTREAMÈRICA

Daniel Ortega es perpetua en el poder a Nicaragua

L'oposició denuncia que les eleccions van ser "un frau constitucional" i "una farsa" i assegura que l'abstenció, oficialment del 33%, en realitat va arribar al 70%

kamor36193617 nicaragua s incumbent president daniel ortega and his wife  161107181415

kamor36193617 nicaragua s incumbent president daniel ortega and his wife 161107181415 / Esteban Felix

2
Es llegeix en minuts
MERCÈ CABANAS I SOLÀ / MÈXIC

¿I ara què?, es pregunten els opositors al règim de Daniel Ortega, que no reconeixeran els resultats d’«aquesta farsa electoral i frau constitucional». L’antic guerriller va ser reelegit per al seu quart mandat com a president de Nicaragua en les eleccions de diumenge passat, dia 6. Ara amb la seva dona, la influent Rosario Murillo, com a vicepresidenta. El dubte en aquesta victòria previsible eren les dades que oferiria el Consell Suprem Electoral (CSE). Finalment, va assignar el 72,1% dels vots al Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) d’Ortega, un 10% més que en les últimes eleccions. Amb aquesta victòria, l’històric líder sandinista superaria el 2018 els 16 anys al poder del dictador Anastasio Somoza, a qui va enderrocar, després de 10 anys de guerra civil, el 1979, i del cabdill liberal José Santos Zelaya.

EL RIVAL EXCLÒS

Els nicaragüencs havien d’elegir el tàndem de la presidència, els 90 diputats de l’Assemblea Nacional i els 20 representants al Parlament Centreamericà. A l’haver quedat exclòs Eduardo Montealegre, principal rival d’Ortega –per decisions judicials i de la junta electoral–, els candidats opositors eren desconeguts. 

En el segon país més pobre d’Amèrica, els beneficiaris dels programes d’ajuda social van ser mobilitzats per anar a votar. Segons els oficialistes, la participació va ser del 66,2% dels 3,8 milions d’electors. Ortega i Murillo, que en la se va propaganda proposaven una Nicaragua socialista, cristiana i solidària, van votar poc abans que tanquessin les urnes en una Junta Receptora de Vots tancada per a ells. «Alguns deien que aquí no hi ha eleccions, perquè no ens estàvem insultant i perquè no sonen tambors de mort, i gràcies a Déu s’ha aconseguit aquest miracle», va explicar el president.        

Per al Front Ampli Democràtic (FAD), exclòs des del juny i que promovia el boicot, només va votar el 30%. «Es tracta de l’abstenció mésgran observada en unes eleccions des de fa 30 anys. És l’expressió massiva del rebuig a la farsa electoral i la culminació de la il·legitimitat», va afirmar Violeta Granera, la seva coordinadora, en roda de premsa. La falta d’observadors internacionals va impedir conèixer les dades reals de participació. Les que es van donar van arribar amb gairebé dues hores de retard.

La jornada electoral es va caracteritzar per la tranquil·litat, en això sí que hi va haver coincidència, i alegria, segons els sandinistes, o apatia, segons l’oposició. Una organització civil, el Consorci Panorama Electoral, va denunciar intimidació, amenaces i assetjament.

GRUPO ORTEGA

Segons l’economista i polític sandinista durant la revolució Edmundo Jarquín, que presenta el llibre 'El régimen de Ortega ¿una nueva dictadura familiar en el continente?', «el FSLN va deixar de ser un projecte polític ideològic fa més de 25 anys». «Avui és una corporació de negocis. El Grupo Ortega, fèrriament controlat pel president i els seus fills –diu–, va saber privatitzar l’enorme flux de recursos de la cooperació veneçolana» (segons ell, un 25% del PIB). Les remeses d’emigrants són un altre alt percentatge d’ingressos. Per a Jarquín, la presidència «afrontarà ara un temps de vaques magres».

Notícies relacionades

 «Ara hem d’anar junts, en una creixent campanya de desobediència civil, per crear condicions per a l’organització, on conflueixi el malestar social per la pobresa i reivindicacions politicodemocràtiques», insisteix Jarquín al diari mexicà 'La Jornada'.

 

Temes:

Nicaragua