Daniel Ortega i la seva dona, totpoderosos a Nicaragua

La Núria va trepitjar per primera vegada Nicaragua fa 10 anys, com a voluntària de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) en un programa d’aprofitament de recursos alimentaris, mentre els seus col·legues continuaven al servei de menjar escolar, que lluitava contra la malnutrició infantil. Van viure la dependència extrema del país de les oenagés occidentals i els crèdits internacionals. Moltes d’aquestes ajudes, sobretot les de països nòrdics, han deixat d’arribar amb Daniel Ortega, que va tornar a la presidència aquell mateix 2006. Va coordinar la Junta Sandinista des del 1979 i va governar entre 1985 i 1990. Va ser reelegit el 2011. Avui aspira al quart mandat, ara amb la seva dona, la totpoderosa Rosario Murillo, com a vicepresidenta.

«Ell controla tots els poders de l’Estat. És indescriptible. I no hi haurà observadors internacionals. Però com que Nicaragua va firmar la Carta Democràtica de l’OEA, ha de convocar eleccions», explica en una conversa amb EL PERIÓDICO, des de la seva redacció a Managua, Jaime Chamorro Cardenal, director de La Prensa. «El vot sagrat però profanat», titula el seu editorial aquest diari. «No hi ha entusiasme per la votació», es llegeix a la portada.

Ni campanya ni discursos

A Ortega no li agrada la gestió del dia a dia, les minúcies, sinó elucubrar plans futurs. És Murillo qui ho controla tot. La parella presidencial no ha hagut de fer campanya ni discursos. Algun anunci als autobusos, que es confon amb els habituals. No han acreditat cap mitjà nacional que no sigui oficialista. «Aquí es vota, però no s’elegeix», insisteix l’editorial.

El deteriorament polític i democràtic creix. Candidats privilegiats i la resta, comparsa, sense les principals forces opositores. El juliol passat, el Tribunal Constitucional va deixar fora del procés electoral el líder de l’opositor Partit Liberal Independent, Eduardo Montealegre, el qui estava més ben situat.

El Govern sandinista, amb els seus programes socials, la seva política econòmica i el repartiment directe de béns als pobres, té una alta popularitat. Socialment contrasta amb els països veïns: hi ha molta menys violència que al Salvador o Hondures. Així comença a despuntar un turisme interessat en els seus atractius naturals sense explotar.

El marge de la victòria

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Tot apunta que Ortega i Murillo guanyaran de sobres. La incertesa és per quant. Els experts insisteixen que serà per més del 75%, ja que necessiten tres quartes parts dels 90 diputats per controlar tots els poders. Edmundo Jarquín, excandidat del Moviment Renovador Sandinista, que presenta aquests dies una obra coral sobre la naturalesa autoritària del règim d’Ortega, afirma que «el percentatge de vots que obtingui la parella dependrà de la seva vanitat».

Molts es pregunten per què, si és tan popular, el comandant Ortega no convoca unes eleccions lliures. La resposta potser està en el fet que desaprova el sistema de partits, perquè considera que divideixen la nació. Ara bé, com que només ha concedit entrevistes a Cuba i Rússia, ningú a Nicaragua l’hi ha pogut preguntar.