Obren completament la tomba de Jesucrist per primera vegada en 500 anys

Desenes de pelegrins esperen en una llarga cua, amb paciència i emoció, per entrar durant un minut al Sant Sepulcre, el lloc on la majoria de les confessions cristianes creuen que va estar enterrat Jesucrist després de ser crucificat i abans de ressuscitar el tercer dia.

El diminut cubicle, on l'accés està regulat per un monjo grec ortodox que renya a qui intenta arrencar a la visita uns segons més del temps estipulat, és el centre de l'església del Sant Sepulcre, situada a la Ciutat Vella de Jerusalem, en territori palestí ocupat per Israel, segons la llei internacional. 

La capella on hi ha aquest lloc sant, l'Edicle, està amagada per bastides i teles blanques amb motiu de la primera restauració completa que es portarà a terme aquí des del 1810. Un equip d'arqueòlegs, científics i restauradors de la Universitat Tècnica Nacional d'Atenes, dirigit per la professora Antonia Moropoulou, s'encarrega dels treballs.

INCENDI EL 1808

Els pelegrins que van arribar al Sant Sepulcre dijous es van emportar un gran disgust al comprovar que estaria tancat durant dos dies per les obres de restauració. Desconeixien que a dins de l'Edicle, els tècnics estaven agafant mostres de la presumpta tomba de Jesús de Natzaret, que es va obrir dimecres a les 8 del vespre.

L'última obertura havia sigut parcial, el 1809, per preparar la restauració que es va portar a terme després d'un incendi que va causar danys severs el 1808. El sepulcre va patir seriosos desperfectes posteriorment, en els terratrèmols del 1867 i el 1927. La primera obertura, completa, va tenir lloc el 1555, quan Bonifaci de Ragusa era custodi de Terra Santa.

Una cinquantena de privilegiats van assistir dimecres passat, a porta tancada, al moment històric de la retirada de la làpida de marbre que cobreix la tomba. Entre ells hi havia les autoritats religioses dels tres principals corrents que guarden aquest lloc sant i que han pactat la seva rehabilitació: ortodoxos grecs, catòlics romans i armenis ortodoxos.

FOTOS EN EXCLUSIVA

El patriarca ortodox, Teòfil III, alts representants de la Custòdia de Terra Santa (franciscans), el bisbe armeni Sevan, autoritats religioses coptes i membres de la família musulmana que guarda la clau de l'església i l'obre i la tanca diàriament estaven expectants i commoguts.

Ningú ha pogut fer fotos de la retirada de la làpida, excepte les càmeres de National Geographic, que per tenir l'exclusiva va pagar desenes de milers d'euros, segons fonts locals.

Marie-Armelle Beaulieu, responsable de la revista 'Terre Sainte', va ser una de les afortunades que van assistir a la retirada de la llosa. Explica a aquest diari que a sota “hi havia una altra peça de marbre gris i esquerdada”. Entre una làpida i l'altra hi havia sorra, i dins del sepulcre, també. El llit funerari està tallat en pedra de Jerusalem.

Beaulieu comenta en un article que va córrer el rumor que aquesta sorra “feia una olor suau que va envair l'espai”. Altres testimonis presencials ho confirmen. Testimonis recollits quan l'arquitecte Nikolaos Komnenos va obrir parcialment la tomba el 19 de novembre del 1809 parlen de “una estranya fragància”. En diverses ocasions s'ha parlat d'una aroma agradable procedent dels fèretres que contenien restes de sants.

FRESCOS DESINTEGRATS

Quan es va retirar la làpida el 1955, Bonifaci de Ragusa va deixar escrit el que havia trobat a l'interior de la tomba. Al sepulcre hi va veure pintats uns frescos en què apareixien dos àngels i unes inscripcions. Una deia: “Ha ressuscitat, no és aquí”. Segons el custodi, els frescos es van desintegrar.

“Al centre del lloc sant es va trobar un tros de fusta embolicat amb un drap preciós. A penes el vam aguantar (…) al contacte amb l'aire, el drap es va desfer i van quedar uns fils d'or. A la fusta hi havia unes inscripcions esborrades (…), encara que es podia llegir en lletres llatines majúscules 'Helena Magni”, va assenyalar Bonifaci de Ragusa. Aquestes paraules es referien a Helena, la mare de l'emperador romà Constantí, que va identificar els llocs sants a Jerusalem l'any 326.

El tros de fusta es va dividir en tres. Una part es va enviar al llavors papa, Pius IV, una altra a l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya i la tercera es va conservar a la Custòdia de Terra Santa, a Jerusalem.

FINESTRA A LA TOMBA

Els científics analitzaran el contingut de la tomba de Jesús, que alberga una roca on se suposa que hi va haver el seu cos, en algun moment entre els anys 30 i 33 del segle I. La roca està tapada ara i es pretén obrir una finestra al sepulcre perquè es pugui veure a través d'un vidre.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

Segons una font pròxima a l'equip que s'encarrega de la rehabilitació, citada per la revista 'Terre Sainte', els científics haurien detectat “una pertorbació del camp magnètic” al sepulcre. L'equip tècnic grec no ha volgut comentar res a aquest diari sobre els seus descobriments.

La rehabilitació, acordada el març passat i que s'acabarà la primavera de l'any que ve, costarà més de quatre milions de dòlars (uns 3,647 milions d'euros), dels quals una part han sigut donats pel rei de Jordània.