ANIVERSARI D'UN REFERENT DE LA COMUNICACIÓ

Al-Jazira, la pedra a la sabata

El canal de notícies 24 hores va iniciar les seves emissions fa 20 anys i va obrir una escletxa en l'opacitat informativa dels règims àrabs

L'èxit de l'emissió ha estat acompanyat de fortes crítiques per part dels EUA i d'alguns dels països de la regió

mdeluna33328553 file  in this tuesday  nov  14  2006 file photo  a160327172802

mdeluna33328553 file in this tuesday nov 14 2006 file photo a160327172802 / Hamid Jalaudin

4
Es llegeix en minuts
Kim Amor
Kim Amor

Periodista

ver +

El març del 2003, al menjador del restaurant marroquí Mediterrani del Raval de Barcelona no hi cabia ni una agulla. Tropes dels EUA i del Regne Unit havien envaït l’Iraq i els comensals, mentre es cruspien el xai o el cuscús, observaven absorts com la televisió explicava en directe i en llengua àrab el que passava des de Bagdad. El canal de notícies 24 hores per satèl·lit Al-Jazira, que ara fa 20 anys, s’havia consolidat com un dels mitjans de comunicació més influents i poderosos del planeta, competint de tu a tu amb gegants com la CNN i la BBC.

Gran part de l’èxit del canal, propietat d’un príncep de Qatar, radicava en la manera d’informar, que no té res a veure amb la dels mitjans de comunicació dels règims del món àrab, sempre opacs i dedicats a enaltir la figura dels dictadors, i poca cosa més. «Des d’un principi, Al-Jazira va donar una imatge moderna i de gran professionalitat, amb periodistes presents a tot el món», explica Haizam Amirah Fernández, investigador principal del món àrab del

'think tank' Real Institut Elcano. «Va omplir un buit enorme, amb continguts molt interessants i rellevants», afegeix.

IMPACTE

«La seva aparició i desenvolupament va tenir un gran impacte», recorda el periodista maurità Abdul·là Mohamedi, fundador de l’agència de notícies Sahara Media. «Al-Jazira va destacar per la seva independència i per donar veu a totes les parts, una cosa inèdita fins llavors en aquesta zona del món», assegura. «El model era la BBC britànica. De fet, els primers periodistes van procedir de la BBC en àrab, i això va ser una garantia de bon periodisme», afegeix.

La primera gran cobertura d’Al-Jazira, la que li va donar l’impuls definitiu, va ser la de la intervenció militar de la coalició a l’Afganistan, com a conseqüència dels atemptats de l’11-S als EUA. El canal qatarià va emetre, a més a més, una entrevista en exclusiva amb el fundador d’Al-Qaida, Ussama Bin Laden. La seva oficina a la capital afganesa va acabar sent blanc de les bombes de la coalició, i dos anys més tard també ho va ser la que tenia oberta a Bagdad, després de la invasió anglo-nord-americana.

CRÍTIQUES

Però és que Al-Jazira ha sigut la pedra a la sabata dels EUA i l’Aràbia Saudita, el gran rival de Qatar al golf Pèrsic. Durant la presidència de George Bush se la va acusar de ser portaveu del terrorisme gihadista. «Una de les coses de les que ens sentim més orgullosos és que ens han criticat tots, els d’un costat i els de l’altre –diu des de Doha, seu del canal, la colombiana María Arbeláez, productora executiva d’Al-Jazira en anglès, que va començar a emetre el 2006–. I quan això passa és que fem bé la nostra feina».

El canal, que la monarquia absoluta del petit i ric emirat fa servir com a arma diplomàtica i d’influència a la regió, ha estat prohibit en diversos països àrabs. Així mateix, alguns dels seus periodistes, com ha passat recentment a Egipte, han sigut empresonats acusats de «difondre notícies falses». Cada tancament o prohibició augmenta el nombre de seguidors i el canal guanya en credibilitat, segons asseguren des de Doha. «Quan va començar a emetre, un dels impactes més grans va ser la participació de personalitats d’Israel en els debats, al costat de palestins», diu Arbeláez. «Al-Jazira té una oficina a Jerusalem, una altra a Ramal·la i una tercera a Gaza», explica.

Entre els aspectes més criticats des de la fundació de la cadena hi ha, però, l’aposta clara que va fer a favor de les revoltes àrabs, en concret dels Germans Musulmans a Egipte, i la falta de crítica al règim de la monarquia qatariana, cosa que per a molts li ha restat credibilitat. Arbeláez assenyala que desconeix si és el cas del canal matriu, el que emet en llengua àrab, però assegura que no és així en la versió anglesa. «No rebem pressions de ningú», adverteix.

DIFERENTS PUNTS DE VISTA

«¿Existeix al món cap televisió realment independent?», es pregunta Amirah Fernández, que recorda que durant «el despertar àrab», la televisió qatariana va oferir punts de vista de totes les parts. «En un mateix programa de debat, per exemple, hi havia una feminista i un personatge del sector més religiós i conservador», afirma.

Notícies relacionades

Per contrarestar la forta influència del canal al Pròxim Orient, l’Aràbia Saudita va treure a l’aire el 2003 el canal Al-Arabia, mentre que els EUA van fer el mateix amb Al-Hurra. Avui la competència ha augmentat considerablement amb altres canals que emeten a través d’internet.

En tot cas, Al-Jazira ha marcat tendència i si la resta de televisions àrabs volen guanyar audiència ja no poden limitar-se a informar sobre les bondats dels seus governs. «Els nostres principis continuen sent els de fa 20 anys –afirma Arbeláez–. Fer un periodisme equilibrat i donar veu als qui no en tenen. El canal té un gran futur al davant».