Els interessos de Trump a Rússia precedeixen la seva admiració per Putin

Abans fins i tot que la Unió Soviètica fos història, Donald Trump va expressar el seu interès per fer negocis a Rússia. Com ell mateix va explicar a The art of the deal, el 1987 va viatjar a Moscou amb la seva primera dona i va visitar mitja dotzena d’emplaçaments per construir un hotel de luxe a mitges amb el Govern de Mikhaïl Gorbatxov. El projecte mai va prosperar, però el magnat ho va tornar a intentar en nombroses ocasions al llarg dels anys. «El mercat rus m’atrau. Tinc una gran relació amb molts russos i gairebé tots els oligarques eren a la reunió», va dir el 2013 a l’abordar els seus plans per aixecar un complex d’apartaments a la capital russa. Aquell mateix any, Trump va portar a Moscou el concurs de Miss Univers.

 

Els interessos empresarials a Rússia del candidat republicà a la presidència dels EUA han adquirit rellevància arran de la constant admiració que ha expressat per Vladímir Putin en un moment de màxima tensió entre els dos països, quan la Casa Blanca acusa el Kremlin d’«intentar influir» en les eleccions del novembre mitjançant el robatori d’informació i la posterior filtració a organitzacions com Wikileaks, d’on han sortit nombrosos e-mails comprometedors per a Hillary Clinton. Trump ha deixat clar que vol redefinir la relació amb Moscou i cooperar amb les seves forces a Síria, cosa que ha intentat fer sense èxit l’Administració d’Obama. «¿No estaria bé que poguéssim tenir una bona relació amb Rússia?», ha repetit en la campanya.

«La seva tendència a considerar els interessos de Rússia i a abordar la relació des d’un punt de vista pragmàtic el situa en la tradició realista de les relacions internacionals, en la línia de George Kennan o Henry Kissinger», assenyala el professor Thomas Remington. «Però el to que utilitza i algunes coses que ha dit, sumades a la seva ignorància en política exterior, suggereixen que és perillosament ingenu i irresponsable». Els poders fàctics a la capital el consideren un «titella de Putin», per utilitzar el títol d’un editorial del Washington Post.

El cert és que moltes de les seves propostes encaixen a la perfecció amb els interessos del Kremlin i la seva estratègia per desestabilitzar Occident, una actitud que des de Moscou es ven com una reacció defensiva a l’assetjament occidental. Trump ha dit que es plantejarà reconèixer l’annexió de la Crimea ucraïnesa. Ha suggerit que no participarà en el rescat dels aliats de l’OTAN en cas d’invasió russa si no és que paguen més per la seva defensa. Ha discutit que fos Rússia qui va intervenir els correus del Comitè Nacional Demòcrata i, durant la Convenció Republicana, va aconseguir que els seus aliats tombessin una proposta per armar Ucraïna en la seva guerra contra els rebels prorussos.

PROJECTES FRACASSATS

Al llarg dels anys, el magnat ha intentat almenys cinc vegades portar el seu nom a Moscou, Sant Petersburg o Sotxi, sense èxit. Això no vol dir que no hagi fet negocis amb inversors russos per comprar propietats al voltant del món. «La representació russa als nostres actius és bastant desproporcionada», va dir el seu fill Trump Jr.  el 2008. «Ens plouen molts diners des de Rússia». A aquests vincles empresarials s’hi hauria d’afegir els d’alguns assessors de la campanya de Trump.

El més notori és Paul Manafort, el seu cap de campanya fins a l’agost. Abans de treballar amb Trump, el lobbista va guanyar milions de dòlars assessorant oligarques ucraïnesos i el Partit de les Regions del defenestrat president prorús Víktor Ianukóvitx. Un altre d’ells és Carter Page, assessor en política exterior, que va dirigir l’oficina de Merryl Lynch a Moscou i va treballar com a assessor de la gasística Gazprom. La tercera pota d’aquestes connexions és l’excap de la Intel·ligència Militar Michael Flynn, també assessor en política exterior. Flynn és un contertuli habitual de Russia Today, el canal en anglès finançat pel Kremlin, i l’any passat va viatjar a Moscou per celebrar el seu desè aniversari. Aparentment va seure a dues cadires de Putin.

    

Notícies relacionades

Melania Trump afirma que el seu marit va ser "incitat" a fer comentaris lascius

El correu 'espanyol' de Hillary Clinton

REUNIÓ AMB PUTIN

Trump insisteix que totes aquestes sospites no són més que una conspiració: «Tinc zero inversions a Rússia». I no té por del cost electoral. Ahir mateix va acusar Clinton de ser «massa dura» amb el Kremlin i va dir que es planteja reunir-se amb Putin si és elegit abans que la seva Administració es posi en marxa. A Washington, la incomoditat és manifesta. «Els seus afalacs a Putin i el grau en què sembla modelar a la seva imatge i semblança les seves propostes i la seva aproximació a la política no tenen precedents en la política nord-americana», ha dit el president Barack Obama.