Manifestacions massives a Colòmbia per demanar un acord de pau

Víctimes del conflicte arribades de tot el país s'han unit a la marxa a Bogotà com a colofó d'una setmana plena de mobilitzacions

 

  / REUTERS / JOHN VIZCAINO

2
Es llegeix en minuts
PABLO RODERO / BOGOTÀ

Milers de persones van sortir al carrer dimecres a Bogotà amb flors i banderes blanques i cantant consignes per la pau. Entre l'heterogènia multitud hi havia grups estudiantils, moviments socials i col·lectius de víctimes del conflicte, indígenes i pagesos arribats des de tots els punts del país.

Les marxes, que també van tenir lloc en altres grans ciutats com Medellín i Cali, culminen una setmana de mobilitzacions per la pau després del rebuig als acords amb les FARC en el plebiscit del 2 d'octubre. Les grans ciutats, excepte Bogotà, van votar majoritàriament pel 'no', i van posar en punt mort un procés de pau que ja semblava plenament consolidat.

Els més de 5.000 indígenes, arribats a Bogotà des de moltes de les zones del país més afectades per la guerra, van ocupar un paper central en la manifestació. “Hem demostrat que les víctimes volen i desitgen la pau, però el sector urbà va girar l'esquena al sector rural en el plebiscit”, declara Luis Alberto Uzal, un jove indígena guambiano de la regió del Cauca. “Però quan a les ciutats es porten a terme aquestes marxes, es produeix una reconciliació que permet somiar aconseguir finalment la pau”, afegeix Uzal.

BUSCANT UNA SORTIDA

La primera gran marxa per la pau va tenir lloc el dimecres de la setmana passada a Bogotà i va reunir milers de persones. Va suposar un reconeixement a una sortida negociada al conflicte, en un moment en què el procés de pau estava a la corda fluixa. Des d'aleshores s'han anat realitzant marxes multitudinàries en diferents ciutats del país i fins i tot s'ha muntat una acampada per la pau davant del Congrés de la República, a la plaça de Bolívar de la capital colombiana.

“La manifestació de la setmana passada va ser vital perquè vam demostrar la força que tenim quan els estudiants i els joves ens movem i la pressió que vam aconseguir fer a l'Estat va ser contundent”, declara Sebastián Peñuela, un dels centenars d'estudiants universitaris que van marxar amb els indígenes aquest dimecres. 

El president Juan Manuel Santos va nomenar la setmana passada un equip de tres negociadors per arribar a un acord amb els grups que van recolzar el 'no' en el plebiscit. Encara no és clar quina serà la fórmula per aprovar uns hipotètics nous acords ni quant temps es necessitarà per renegociar amb la guerrilla. Fins i tot els que van advocar pel 'no' han assegurat que el seu objectiu és la pau i el comandant en cap de les FARC, Timoleón Jiménez, va confirmar en una entrevista radiofònica dimecres la disposició de la guerrilla per renegociar d'alguna manera els acords.

UN PAÍS POLARITZAT

Notícies relacionades

“Ara el país es polaritza entre els del 'no' i els del 'sí', i això és una estratègia militarista a la qual nosaltres no volem arribar”, declara Juan Carlos, un manifestant afrocolombià que ha vingut des de la localitat de Tumaco. “Nosaltres, els negres del Pacífic, no volem que hi hagi més guerra i convidem els del 'no', que diuen que volen la pau, a unir-se a nosaltres en aquest moment”.

Mentrestant, el moviment social 'Pau al carrer', sorgit la setmana passada a Bogotà i part activa en les mobilitzacions, planeja una nova marxa per dimecres que ve. Està per veure si les mobilitzacions urbanes, un element poc habitual en la política colombiana moderna, segueixen comptant amb el suport de la població i si poden exercir algun paper rellevant en aquest moment de bloqueig institucional. “Un pot ser somiador i pensar que les marxes pressionen, però ¿què més es pot fer?”, es pregunta Graciela Fandiño, una professora universitària assistent a la manifestació, que afegeix: “Almenys crec que si marxéssim més, ens mataríem menys”.

Temes:

FARC Colòmbia