Més de 840 morts a Haití per l'huracà 'Matthew'

La natura tampoc ha tingut pietat aquesta vegada amb Haití. A mesura que els equips d'emergència aconsegueixen accedir a punts fins ara inaccessibles, va creixent el nombre de morts. L'huracà 'Matthew' s'ha acarnissat en el vulnerable país caribeny, com es preveia, i les últimes xifres facilitades superen els 840 morts. Un còmput susceptible d'augmentar durant els pròxims dies perquè encara hi ha pobles de l'àrea rural on no s'ha pogut arribar després que el pitjor cicló de la dècada al Carib, segons els experts, els deixés incomunicats.

La representant d'Unicef a Haití, Marca Vincent, ha dibuixat, en una frase, la situació: "Estem lluny de tenir una imatge completa de la magnitud de la catàstrofe. Esperem el millor, considerant la situació, però estem preparats per al pitjor".

Les eleccions legislatives previstes per diumenge han sigut suspeses. Les prioritats, ara, són garantir el proveïment d'aigua potable iaigua potable la distribució de productes sanitaris bàsics per evitar un brot de còlera.

Les oenagés presents al país ja treballen en aquest sentit. La presència d'ajuda internacional al país, un dels més pobres d'Amèrica, és significativa perquè, sis anys després, encara treballen en la reconstrucció després del terratrèmol del 2010, que va deixar Haití sumit en el caos amb més de 250.000 persones mortes. Mesos després, una epidèmia de còlera, provocada pels cascos blaus de l'ONU provinents del Nepal que recolzaven la reconstrucció, debilitava encara més, si és que es pot, el país.

Els EUA ja han enviat 150 militars i preveuen incrementar el destacament durant el cap de setmana. Les oenagés ja han llançat crides per buscar aportacions econòmiques per solucionar aquesta crisi.

ÀREA RURAL

Els districtes del sud, de l'àrea rural, han sigut els més afectats; concretament, les poblacions de Dave Marie, Les Cayes i Jérémie, destruïdes pràcticament del tot. Només a la localitat de Chantal han mort 90 persones. Prop de 30.000 cases han quedat inservibles, hi ha pobles costaners negats per l'aigua del mar i no hi ha connexió telefònica ni subministrament elèctric. Prop de 175 escoles han resultat afectades i un centenar són utilitzades com a centres d'acollida.

Les fortes pluges i els vents de fins a 230 quilòmetres per hora han provocat inundacions de cases, extensions agrícoles i carreteres. Diversos ponts, en especial un de molt important al sud, han quedat fets miques. El mar s'ha menjat pobles costaners sencers, els rius més importants s'han desbordat, molts arbres han caigut i la runa ha volat propulsada per la força del vent.

El fet que les fortes pluges hagin inundat plantacions agrícoles i matat caps de bestiar incrementa la inseguretat alimentària a la zona, ja molt precària inicialment. "S'ha de tenir en compte que pot produir-se un augment dels casos de còlera i malnutrició a causa de la pèrdua de les collites", ha explicat el director de programes de d'Intermon Oxfam al país del Carib, Jean-Claude Fignole.

VULNERABILITAT EXTREMA

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Més de la meitat dels habitants de les ciutats d'Haití viuen amuntegats en barris de barraques especialment vulnerables davant de qualsevol fenomen meteorològic d'una certa envergadura, ja sigui un terratrèmol o un huracà o el brot d'alguna malaltia.

La massiva desforestació també contribueix a la vulnerabilitat. Sense vegetació, les pluges provoquen inundacions més ràpidament. Les precàries cases de la capital, Port-au-Prince, construïdes sobre vessants, corren un gran perill cada vegada que hi ha una tempesta i, a les zones rurals, les plantacions queden sistemàticament negades. La inestabilitat política i la corrupció galopant també constitueixen un factor determinant en l'afebliment d'un país situat en el lloc 163, d'un total de 188, en l'Índex de Desenvolupament Humà.