La UE posa en marxa el nou cos de guardacostes i fronteres per afrontar les arribades de refugiats

Els 28 governs europeus són i seguiran sent els responsables de controlar les seves fronteres exteriors, però en cas de necessitat podran demanar ajuda al nou cos de guardacostes i fronteres de la Unió Europea (UE), que comptarà a partir del mes de desembre vinent amb una reserva de 1.500 agents capaç de ser desplegada de forma urgent allà on sigui necessari. Després de 10 mesos de feina, la Unió Europea va estrenar ahir a Bulgària la seva mesura estrella per blindar-se davant la crisi migratòria.

  

 Encara que el drama està sobretot al Mediterrani, on més d’11.000 persones han sigut rescatades en els últims dies, la Unió Europea ha optat per inaugurar la seva nova i reforçada agència al pas fronterer de Kapitan Andreevo, entre Bulgària i Turquia. No és el punt més calent, però després del tancament de la ruta dels Balcans, Frontex s’ha vist obligada a desplegar en aquella zona 200 agents, que se sumen als 500 que manté a Itàlia i els 600 de Grècia.

  

A l’acte van assistir el primer ministre búlgar, Boiko Borissov; el comissari d’Immigració, Dimitrios Avramopoulos, i el director executiu de l’agència, Fabrice Leggeri, satisfets amb un cos que en teoria tindrà més pes però que seguirà depenent dels estats membres. El pressupost de la nova Frontex es veurà incrementat els pròxims anys: 238 milions el 2016, 281 el 2017, i 322 el 2020. D’aquesta manera, podrà duplicar el seu personal –la idea és passar dels 417 funcionaris actuals al miler en quatre anys– i expandir les seves responsabilitats. Per exemple, en el futur podrà comprar equipament, una cosa que fins ara no podia fer.

    

A més a més, encara que no comptarà amb agents propis, els Vint-i-vuit han d’enviar per al 7 de desembre una llista de reserva amb almenys 1.500 agents. Espanya, segons el repartiment, hi haurà d’aportar 111 policies de fronteres, el quart país al darrere d’Alemanya (225), França (170) i Itàlia (125). És, sens dubte, el màxim desafiament. En el punt més greu de la crisi, el setembre de l’any passat, l’agència va demanar als estats membres que enviessin 775 guàrdies per ajudar Grècia i Itàlia, però els governs no h’hi van enviar ni la meitat. Aquesta llista s’haurà de completar amb una segona reserva de mitjans –avions, helicòpters, vaixells, vehicles…– que també hauran de remetre els estats membres.

CONSENTIMENT

Encara que inicialment la Comissió Europea va proposar la idea que l’agència pogués posar en marxa operacions d’emergència sense el consentiment d’un Estat membre, finalment només serà possible com a últim recurs i sempre que el Consell –on s’asseuen els representants dels 28 governs– determini que les mesures de control d’un Estat membre són ineficaces i posen en risc el funcionament de l’espai de lliure circulació de Schengen. En aquest cas, a més, els governs no podran obligar un Estat membre a acceptar una operació però sí a reintroduir controls fronterers.

    

La tasca principal seguirà sent la de vigilar els fluxos migratoris, realitzar anàlisis de risc, avaluar la gestió de les fronteres exteriors i recolzar les operacions de recerca i rescat. A més a més, una vegada a l’any hauran de realitzar «tests de resistència» a les fronteres exteriors per comprovar el grau de preparació i detectar punts vulnerables. Si identifica problemes, el cos podrà recomanar mesures correctives.

Notícies relacionades

10.000 immigrants, entre ells diversos nadons, rescatats davant les costes de Líbia en només 48 hores

Com els vaixells d'esclaus: Proactiva mostra la bodega d'una embarcació d'immigrants

  

 Fins ara, Frontex coordinava algunes vegades vols de repatriació d’immigrants –està previst que participi en 190 aquest any– però no tenia competència per fer-ho per iniciativa pròpia.