Jocs de guerra al cel d'Europa

El 2015, segons dades del Ministeri de Defensa de Lituània, avions de l’OTAN van interceptar 160 incursions d’aparells de la Força Aèria Militar de Rússia (VVS, per les seves inicials en rus) a l’espai aeri de les tres repúbliques bàltiques, el 14% més que l’any anterior. «L’activitat militar dels avions russos sobre el mar Bàltic ha augmentat significativament des del 2014, coincidint amb la tensió entre Occident i Moscou per l’annexió de Crimea i el suport als separatistes russos» a l’est d’Ucraïna, va concloure el mes de gener passat un comunicat ministerial lituà.

  

 Les incursions no només afecten els països més pròxims a Rússia, és a dir, Polònia, i els tres estats bàltics, Turquia, Bulgària i Romania. El maig de l’any passat, 'The Daily Telegraph' va informar que almenys una vegada al mes bombarders Tupolev TU-95, capaços de transportar armes atòmiques, s’acostaven a l’espai aeri britànic, a només 12 milles nàutiques de la costa. En alguns casos, fins i tot van ser albirats a les proximitats del canal de la Mànega, una cosa mai vista des del final de la guerra freda.

VOLS DE «RECONEIXEMENT»

A Moscou, els analistes militars insisteixen que les citades incursions no han de ser considerades provocacions. Són vols «de reconeixement», una cosa que també fan els avions de l’OTAN «a les proximitats de les fronteres russes», va destacar al diari britànic el tinent general Ievguenni Buzhinski, un oficial retirat que dirigeix un 'think-tank' de defensa a Moscou.

    

Malgrat les paraules tranquil·litzadores, la veritat és que les incursions aèries estan arribant cada vegada més lluny, posant així cada vegada més a prova la capacitat de reacció de l’Aliança Atlàntica, i involucren aparells més sofisticats, com ho demostra l’incident recent del mes de setembre passat davant de les costes del País Basc. Els dos aparells que van participar en l’expedició, dos Tupolev TU-160, són bombarders del model més poderós de la VVS, superior al seu equivalent nord-americà, el B-1 B Lancer. 

  

 El TU-160 ha batut diversos rècords mundials de velocitat i abast, pot volar a 18.000 metres d’altitud i és capaç de transportar tant projectils nuclears de curt abast Raduga Kh-15 com míssils de creuer Raduga Kh-55.

  

 Al mar Negre, on les costes són compartides per una Ucraïna en guerra, estats membres de l’OTAN com Bulgària, Romania i Turquia i una Rússia amb avantatge estratègic després de l’annexió de la península de Crimea, els jocs de guerra han adquirit dimensions preocupants. El dia 7 de setembre passat, el Pentàgon va acusar Rússia de portar a terme una perillosa maniobra d’intercepció de dos aparells P-8 Poseidon. Un Sukhoi Su-27 rus va passar a menys de tres metres de distància d’un avió nord-americà.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

  

 El portaveu del Ministeri rus de Defensa, el general major Ígor Konaixenkov, va respondre llavors assegurant que els dos avions volaven a prop de les costes russes amb els seus transponedors (sistemes de navegació aèria) apagats.