El 'no' de Colòmbia deixa les FARC als llimbs

A més de deixar mig Colòmbia amb la boca oberta, atònita davant el que semblava impensable, i de desencadenar una crisi política d’incert abast, el resultat del plebiscit sobre l’acord de pau amb les FARC ha paralitzat el desenvolupament pràctic del tractat, o almenys de les seves primeres mesures, que ja s’havien començat a implementar. No és una dada menor: la victòria sorprenent i per la mínima del no té efectes pràctics tan delicats com haver deixat milers de guerrillers literalment paralitzats en zones rurals de tot el país. Són allà, a l’espera d’instruccions.

L’acord anomena dia D el de la firma del tractat, i a partir d’aquesta jornada de referència estableix el calendari de construcció de la pau. El dia D+1, per exemple, les forces militars i la guerrilla havien d’intercanviar informació «sobre ubicació de les unitats de la Força Pública i de les FARC-EP», de manera que les columnes rebels poguessin desplaçar-se amb seguretat cap a les zones on tindria lloc la transició a la vida civil. Tal era la confiança que el sí triomfaria en la consulta que estava previst que dissabte s’iniciés el desplaçament dels guerrillers cap a aquestes zones. I va començar. Però el no s'hi va interposar. I la marxa es va aturar.

ORDRE DE DISPERSIÓ / «Estaven caminant cap a aquests llocs específics establerts a l’acord, però això va quedar congelat», diu Marisol Gómez, editora de Pau del diari El Tiempo i autora del llibre La historia secreta del proceso de paz. «La situació és molt delicada. Timochenko ara mateix està contenint la tropa, però no se sap quant temps pot resistir aquesta situació de contenció, aquest ‘quedin-se quiets’, això és molt difícil». L’advocat espanyol Enrique Santiago, assessor de les FARC en els diàlegs de l’Havana, va enviar la pilota a la teulada del Govern al ser interrogat ahir respecte al tema: «L’Estat no pot mantenir indefinidament aquesta situació –va dir–.  És un problema polític i ha de ser solucionat de la manera més ràpida possible».

Notícies relacionades

Hores de confusió a Colòmbia

Els tres punts més polèmics de l'acord que han rebutjat els colombians

Al president Juan Manuel Santos el recolza una vella llei d’ordre públic per mantenir el cessament d’hostilitats i la suspensió temporal de les ordres de captura sobre els guerrillers, però pel que fa a la resta té les mans lligades. «L’acord establia un calendari, hi havia D+1, D+5, D+30… Però de moment no es pot fer res», explica el politòleg Ariel Ávila, subdirector de la Fundació Pau i Reconciliació. «Avui [per ahir], per exemple, estava previst que entreguessin el material explosiu en poder seu. ¿Es va fer? No, evidentment. Encara més: hi havia una preconcentració de guerrillers preparats per a la desmobilització, però ara se sap que Timochenko ha donat l’ordre de dispersió. ¿Quant es pot mantenir aquesta situació? És molt difícil saber-ho».

QÜESTIÓ POLÍTICA / Tan inquietant com això és que totes les lleis per desenvolupar l’acord que estava previst que el Govern presentés davant el Congrés aquesta setmana estan paralitzades. «La primera era la llei d’amnistia per als culpables de delictes no atroços, que no s’ha presentat encara –diu Gómez–, ni es presentarà mentre no es trobi una sortida a aquesta situació». La política. Com sempre, tot està en mans de la política.