Hores de confusió a Colòmbia

El país viu estupefacte el triomf del 'no' i s'inclina per un pacte d'unitat nacional per sortir de l'atzucac

El partit d'Uribe rebutja una reunió amb el Govern i les FARC es mostren disposades a renegociar

 

  / AP / ARIANA CUBILLOS

3
Es llegeix en minuts
Mauricio Bernal
Mauricio Bernal

Periodista

ver +

Colòmbia s'ha llevat aquest dilluns entregada a l'especulació. L'estreta victòria del ‘no’ en el plebiscit de diumenge sobre l'acord de pau amb les FARC no ha obert cap més escenari que el de la incertesa, i en aquest escenari tot és possible: renegociar l'acord, que el Congrés en desenvolupi una part --però només una part-- del que s'ha pactat, que es convoqui una Assemblea Nacional Constituent. El problema no és la falta de conjectures. En l'únic que semblava que hi ha consens és en la necessitat de tirar endavant un "pacte nacional" que garanteixi que no hi haurà marxa enrere: a ningú --ni als del ‘sí’ ni als del ‘no’-- li passa pel cap la possibilitat que la guerrilla torni a radicalitzar-se. Probablement és l'únic desig que els uneix a tots.

"No seré cap obstacle "No seré cap obstacle per al que ha de venir", va declarar De la Calle al presentar la renúncia

El primer pas per buscar aquest pacte el va fer el president Juan Manuel Santos en una breu al·locució diumenge, quan va anunciar que convocaria totes les forces polítiques “per obrir espais de diàleg i determinar el camí a seguir”. Estava previst que la reunió tingués lloc aquest mateix dilluns, però més amb caràcter simbòlic que utilitat pràctica: a primera hora, el Centre Democràtic --el partit que va fer campanya pel ‘no’, el vencedor de la jornada, el nou i fonamental actor del moment polític-- ha anunciat que no hi assistiria: un portaveu de la formació ha dit que encara havien d'analitzar a fons els resultats del plebiscit, i decidir com encararan la “possible renegociació” de l'acord. És el preu que posarà el partit de l'expresident Álvaro Uribe a la seva participació en un acord d'unitat: la renegociació del pacte de l'Havana. El clima, de moment, sembla d'entesa, o almenys de bona voluntat: des de Cuba, el cap de les FARC, Rodrigo Londoño, ‘Timochenko’, ha dit que està disposat a “rectificar” el que ha pactat.

ESQUIZOFRÈNICS

El país vivia una certa confusió. El general Juan Pablo Rodríguez, comandant de les Forces Militars, ha sortit al matí a dir que “les forces militars i la policia nacional seguiran complint el seu deure constitucional per garantir la seguretat de tots els seus compatriotes"; i que estava esperant instruccions del ministre de Defensa “per saber quin camí ha de seguir”. Poc després, el cap de l'equip negociador del Govern, Humberto de la Calle, ha presentat la renúncia davant el president. “Assumeixo plenament la responsabilitat política”, ha dit. I: “No seré obstacle per al que ha de venir”. Fa una setmana s'especulava amb la possibilitat que es presentés a les pròximes eleccions presidencials --el 2018-- i guanyés. Així de radicalment han canviat les coses.

Les Forces Militars  anuncien que "garantiran la seguretat" de tots els colombians

En un país on el termòmetre de l'economia no és la borsa sinó el preu del dòlar, la notícia que la moneda nord-americana registrava una considerable pujada ha desfermat una certa alarma, i la patronal ha convocat una reunió extraordinària per enviar un missatge de tranquil·litat. L'editorial d''El Espectador' retratava el clima d'inquietud general: “Alguna cosa evidentment no està funcionant perquè anem d'elecció en elecció dividits fins i tot en els punts on la unitat és essencial. Alguna cosa ha de canviar si de debò pretenem superar l'odi que ha alimentat tots els conflictes en la història nacional”. Potser el més eloqüent ha sigut Alcibiades Escué, alcalde de Toribío, el municipi de lluny més castigat per la violència: “Pensem que un bon nombre de colombians tenen esquizofrènia”, ha dit quan li han preguntar sobre el resultat de la consulta. A Toribío el ‘sí’ ha arrasat amb el 84,8% dels vots.

VERGONYA COLOMBIANA

Notícies relacionades

Hi havia un clima d'estupefacció general: entre els del ‘no’, perquè havien aconseguit una victòria inesperada i encara els costava pair tanta alegria, i entre els del ‘sí’, perquè no s'esperaven la derrota; i perquè simplement no ho entenien. El país està dividit, les dues meitats es miren amb recel, no s'entenen.

A les xarxes socials hi abunden missatges del tipus: “Avui sento vergonya de ser colombià”; “Ens en hem d'anar d'aquest país sense futur”, i “¿Com sortirem al carrer si mig país vol que ens seguim matant?”. Però també del tipus: “Si no li agrada el seu país pot marxar”. El ‘no’ insisteix que vol la pau, però una altra mena de pau: “Ahir no va guanyar la guerra, i que això li quedi clar a la comunitat internacional --ha dit l'expresident Andrés Pastrana, del bàndol del ‘no’--. Ahir va guanyar la pau, però una pau dins de la Constitució i la llei”.

Temes:

FARC Colòmbia