D'Eritrea a Hongria, la gran odissea de Dris

Membre d’una família de 10 germans, Dris va fugir d'Eritrea per motius polítics fa set anys. Va saltar primer al Sudan, després se les va enginyar per arribar fins a Turquia i d’allà a Grècia, on es va quedar tres anys i va treballar de cambrer a Atenes, explica mentre camina pel centre de Budapest arrossegant la seva bici per anar a una manifestació a favor dels refugiats al davant del Parlament hongarès.

La seva estada a Grècia va acabar el 2011, quan bandes de brètols de l’extrema dreta passejaven per la capital a la caça de l’immigrant. Va seguir la ruta cap al nord i va ser detingut a Hongria. Tan aviat com va poder va fúmer el camp. Itàlia, França, Bèlgica i Alemanya, on el van tornar a enxampar. Una altra vegada al calabós –«em van donar un vestit de pres i jo els vaig cridar que no era cap criminal», explica entre rialles– i pocs dies després, deportat en avió a Hongria.

Dris és un paio intel·ligent, culte, extremadament educat, divertit i es diria que feliç, encara que té la  família distribuïda per mig món: a França, al Regne Unit, a Suècia i als EUA, on té el seu pare, un represaliat polític que va passar quatre anys a la presó. Solament la seva mare i un germà encara són a Eritrea.

Des de començament del 2013, Dris gaudeix de l’estatus de protecció internacional, aconseguit després de 10 mesos de tràmits burocràtics que va passar en condicions «pèssimes» en un camp de refugiats hongarès. Hàbil amb les llengües –en parla sis: l’àrab, l’anglès, l’hongarès i tres d’africanes–, treballa com a intèrpret a Human Rights Watch. «He vist molta merda en la meva vida –afirma–, però mai he sentit tanta tristesa com quan vaig assistir als milers de refugiats que van arribar en massa a Budapest». «Una persona no decideix que serà refugiat un matí mentre esmorza», diu. «Hi ha poderoses raons per decidir deixar-ho tot i fugir».

Mirades hostils

Un noi se li acosta i el saluda. És l’Ali, un afganès d’uns 20 anys amb qui es va fer «molt bon amic» al camp de detenció. «Aquest país ha canviat molt els dos últims anys amb la propaganda del Govern», diu el jove afganès. No han notat actituds de rebuig, ni tan sols una mirada hostil. «La campanya contra els refugiats és molt agressiva», diu Dris, «però respon a una estratègia electoral i política d’Orbán», afegeix. «És un missatge deliberadament dirigit a remoure i sacsejar les emocions». El Govern evita recordar que els últims 10 anys més de mig milió de joves hongaresos han sortit del país.

Notícies relacionades

Hongria desafia la UE amb un referèndum contra els refugiats

Ovnis i refugiats al referèndum d'Hongria

Dris explica una anècdota que li va passar fa tot just un any a Suècia. Va viatjar per visitar una de les seves germanes, embarassada. A l’acompanyar-la a l’hospital a una revisió es va topar a l’entrada amb un home que demanava almoina. Era hongarès. «Quan li vaig dir que jo vivia a Budapest i que podia considerar-me un compatriota seu, i l’hi vaig dir a més en hongarès i amb bona pronunciació, es va quedar bocabadat», recorda. «¡Però si ets negre!», va exclamar desconcertat. Després de xerrar una estona amb ell, Dris se’n va acomiadar no sense abans donar-li 300 corones, uns 30 euros.

«Diu un proverbi àrab que quan et trobes amb una altra persona que té un gran problema, els teus problemes no són res. Cal ajudar-lo», afirma. I ho segueix fent amb Migszol, una associació de solidaritat amb els refugiats: «El meu objectiu és tornar al meu país. Vull fer d’Eritrea un país digne».