El Congrés complica la política antiterrorista d'Obama

L'aprovació de la llei per jutjar l'Aràbia Saudita per l'11-S agreuja la crisi amb el país àrab

veto2

veto2 / AP

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

La llei s’ha descrit com a ben­intencionada, però les seves conseqüències són impredictibles. Aquesta mateixa setmana, el Congrés dels Estats Units va revocar el veto del president Barack Obama a una llei que permetrà als familiars de les víctimes de l’11-S demandar l’Aràbia Saudita per la seva possible implicació en els atemptats terroristes. La nova normativa genera calfreds en l’aparell de seguretat nord-americà, que tem que ­altres països adoptin lleis semblants que posarien a la mercè dels tri­bunals les operacions militars nord-americanes a l’estranger. A aquesta preocupació s’hi afegeixen les ­amenaces velades que arriben des de Riad. Els seus lobbistes a Washington han advertit que la llei tindrà conseqüències econòmiques per als EUA.

    La llei de Justícia contra els Promotors del Terrorisme, com ha sigut batejada, va ser promoguda pels familiars de l’11-S, però no se circums­criu als atemptats d’Al-Qaida de fa 15 anys i ni tan sols esmenta l’Aràbia Saudita al text. El que fa és crear excepcions al concepte d’immunitat de jurisdicció dels Estats, la doctrina que impedeix que un país i els seus diplomàtics puguin ser jutjats en tribunals estrangers. Als EUA, fins ara, les úniques excepcions afectaven l’Iran, Síria i el Sudan, els tres països designats com a patrocinadors del terrorisme. Però amb la reforma aprovada dimecres, qualsevol govern sospitós de donar suport material a un atemptat en «territori nord-americà» podria ser de­mandat.

    «És un precedent perillós», va dir Obama dimecres, hores després que dos terços dels legisladors en les dues cambres del Congrés convertissin el seu veto en paper mullat, la primera vegada que succeeix durant la seva presidència. «La meva preocupació no té res a veure amb l’Aràbia Saudita en si mateixa o amb la meva simpatia per les famílies de l’11-S, sinó amb el desig d’evitar que ens demanin responsabilitats legals pel treball que fem al món». El seu portaveu va ser més contundent: «Cap país hi té tant que perdre amb aquestes excepcions com els EUA».

    La llista de causes que es podrien perseguir inclou des de les detencions a Guantánamo, fins a la tortura a Abu Ghraib, les morts de civils bombardejats pels drons o qualsevol error en les operacions militars i d’intel·ligència que els EUA condueixen en desenes de països. «No crec que hagi de posar en perill les nostres operacions, però obre la possibilitat que altres països adoptin represàlies», diu a aquest diari l’exambaixador nord-americà a Qatar Chase Untermeyer. «El més probable és que siguin demandes penals contra els nostres militars i funcionaris civils per violar les lleis locals».

    La decisió del Capitoli ha posat de relleu la creixent desafecció a Washington per l’Aràbia Saudita, el més antic i pròxim dels seus aliats àrabs. Primer va ser Obama qui li va girar l’esquena al firmar l’acord nuclear amb l’Iran, i ara és el Congrés. La ­setmana passada, un grup de legis­ladors va mirar de bloquejar la venda de tancs i vehicles blindats al règim dels Saud, que lidera un dels bàndols de la guerra al Iemen. «Si vols frenar de veritat el flux d’extremistes reclutats a tot el món, has de ser seriós i reconèixer que la branca de l’islam que l’Aràbia Saudita exporta és part del problema», va dir el senador demòcrata Chris Murphy, un dels promotors de la iniciativa. L’acord, per valor de 1.150 milions de dòlars, va acabar materialitzant-se però pocs neguen que la relació està en crisi.

EL ‘LOBBY’ SAUDITA

Notícies relacionades

Igual que va fer l’Administració Obama, els saudites van utilitzar tot el seu arsenal polític per frenar el Congrés. El mes d’abril, el seu ministre d’Exteriors, Adel al-Jubeir, va amenaçar de vendre els 750.000 milions de dòlars, entre bons del Tresor i actius, que el seu país té als EUA si la llei s’aprovava. I en els últims mesos els seus lobbistes a Washington van advertir als legisladors que els interessos de les companyies nord-americanes al Golf podrien veure’s afectats, segons va publicar Politico. En la seva campanya de pressió van allistar diverses de les multinacionals que operen a la regió, com General Electric, Boeing, Dow Chemical o Chevron.

    Riad sempre ha negat la seva implicació en els atemptats i la Comissió de l’11-S va arribar a la conclusió que «no hi ha proves que el Govern saudita com a institució o els seus funcionaris financessin individualment» Al-Qaida. Molt menys clar ho tenen els 9.000 afectats pels atemptats de l’11-S.