La dreta francesa obre la batalla de les primàries

La primera gran etapa en la carrera cap a l’Elisi de la dreta francesa es va iniciar ahir de manera oficial amb set candidats en disputa i dos favorits, l’expresident Nicolas Sarkozy i l’ex primer ministre Alain Juppé, dos rivals amb visions antagòniques a qui els uneix una llarga enemistat.

Després de certificar que els aspirants tenen els avals necessaris, les instàncies del partit Els Republicans van donar el tret de sortida a les primàries, que se celebraran en dues voltes el 20 i 27 de novembre. S’hi decidirà el nom del candidat conservador a la presidència de la República en els comicis del maig del 2017.

Tenint en compte el deplorable estat de salut en què es troba l’esquerra, consumida per les divisions internes i sense candidat fins que François Hollande reveli si opta a la reelecció o no, la dreta s’hi juga molt en aquestes primàries perquè el seu guanyador té moltes possibilitats de convertir-se en el pròxim president francès.

Tots els sondejos auguren que l’aspirant conservador es trobarà en la segona volta de les presidencials cara a cara amb la ultradretana Marine Le Pen, i col·locarà el Partit Socialista en un escenari semblant al del 21 d’abril del 2002. En aquell moment, per barrar el pas al president del Front Nacional, Jean-Marie Le Pen, l’esquerra va demanar el vot per al conservador Jacques Chirac.

La puixança del partit de Le Pen, que segueix obtenint suports com a conseqüència dels atemptats terroristes i de la pèssima gestió europea de la crisi dels refugiats, li està marcant el pas a la dreta i és Sarkozy qui més competeix amb la candidata ultra incorporant al seu programa temes clàssics de l’ideari lepenista.

MÀ DURA

No és casual, en aquest sentit, que Sarkozy hagi programat una visita a Calais el primer dia de campanya de les primàries per reunir-se amb els estibadors. Promou una política de mà dura contra la immigració i és partidari de restringir les condicions per a la reagrupació familiar o modificar el dret de territori endurint l’obtenció de la nacionalitat.  

En el terreny de la lluita contra el terrorisme, Sarkozy es va allunyant de mica en mica de l’Estat de dret i denuncia les «argúcies jurídiques» que impedeixen al seu parer mesures com la creació d’un camp d’internament per als sospitosos de terrorisme. Un enfocament que el seu principal rival en la batalla interna rebutja frontalment. Juppé no és partidari de crear cap «Guantánamo a la francesa».

Un altre assumpte que els separa diametralment és la relació que manté amb l’islam francès. Mentre Sarkozy defensa una identitat francesa de vella escola, i ha arribat al paroxisme de declarar que quan un és francès els seus avantpassats són els gals, l’alcalde de Bordeus parla d’una «identitat feliç» promovent una «integració renovada» per als musulmans francesos.

DIFERÈNCIA DE CARÀCTER

A més de les seves diferències programàtiques, en la guerra que enfrontarà l’hiperactiu Sarkozy, de 61 anys, i el moderat Juppé, de 71, s’enfrontaran també dos homes amb caràcters situats als antípodes. Enèrgic l’un, de notable sang freda l’altre.

Segons els sondejos, l’excap de l’Estat té el suport dels militants del partit i Juppé sedueix més els electors que no militen a Els Republicans. El resultat de les primàries, obertes a qui hagi firmat una carta d’adhesió als valors del centredreta i hagi pagat dos euros, dependrà en bona mesura de la participació.

ALTRES CANDIDATS

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Només  una dona, la jove exministra de Sarkozy Nathalie Kosciusko-Morizet, figura a la llista de candidats, integrada pel també exministre Bruno Le Maire; l’ex primer ministre François Fillon; l’anterior president del partit Jean-François Copé, implicat en un tèrbol assumpte de factures falses per finançar la campanya de Sarkozy el 2012, i el representant del partit cristianodemòcrata Fréderic Poisson.

Tots s’enfrontaran en quatre debats televisats. El primer girarà sobre economia –àmbit on les diferències en la família liberal són només de matís– i de seguretat. És en aquest assumpte on es veurà la fractura de la dreta entre els que assumeixen sense complexos un discurs que incorpora els mantres tradicionals del Front Nacional (islam, immigració, terrorisme) i els partidaris d’una línia moderada que no renuncia a l’objectiu de l’antiga UMP (Unió per un Moviment Popular) de convertir-se en el gran partit del centredreta. Dues visions encarnades en el duel dels dos favorits.