Obama concedeix a Israel el paquet d'ajuda militar més gran de la història

La relació entre Barack Obama i Benjamin Netanyahu ha estat marcada pels des­acords, les plantades i el menyspreu mutu, però el primer passarà als annals com el més generós dels presidents dels EUA amb l’Estat jueu. Els dos països han arribat a un acord per augmentar l’ajuda militar de Washington al seu principal aliat al Pròxim Orient. Durant la pròxima dècada, Israel rebrà 3.800 milions de dòlars anuals (uns 3.380 milions d’euros) dels contribuents nord-americans, un increment substancial respecte as 3.100 que rebia fins ara. Aquesta xifra no té precedents en la història, com admet el Departament d’Estat, i permetrà a l’Exèrcit israelià mantenir el seu avantatge incontestable sobre els veïns de la regió.

Israel rep actualment prop del 53% del finançament militar que els EUA concedeixen a tots els seus aliats al món, una ajuda que suposa el 20% del pressupost israelià en Defensa. Fet que demostra que Israel segueix sent sagrat per als EUA, per més que Netanyahu intentés sabotejar l’acord nuclear amb l’Iran o que la Casa Blanca mai hagi reconegut formalment l’ocupació dels territoris palestins, renegui de l’expansió dels assentaments i condemni a vegades els seus abusos dels drets humans.

XEC EN BLANC / El suport que té al Congrés i els mitjans generalistes, sempre vigilats pel poderós lobby proisraelià, continua sent gairebé unànime. Un xec en blanc. I ni tan sols el canvi de tendència entre la joventut nord-americana, que segons els sondejos està deixant de percebre Israel com la víctima sempiterna dels conflictes a la regió, s’ha traduït en un suport més condicional a Israel.

Neyanyahu, però, no ha obtingut tot el que demanava. Volia 4.500 milions anuals i només ha aconseguit una xifra lleugerament superior al que ja percebia, perquè als 3.100 milions s’hi han de sumar una mica més de 600 adjudicats pel Congrés per a programes antimíssils conjunts com el que opera a les fronteres de Gaza. Washington desemborsa aquests diners en els primers 30 dies de l’any fiscal, cosa que no fa amb cap altre país, i Israel els diposita en compte amb interessos de la Reserva Federal, fet que li permet multiplicar la suma final.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Llarga vida a l’OTAN

Amb el nou acord, que començarà a aplicar-se el 2018, l’Estat jueu perd, no obstant, la prerrogativa de gastar el 26,3% de l’ajuda militar nord-americana en la seva pròpia indústria armamentística. Aquesta clàusula, vigent des de 1980 i exclusiva per a Israel, li ha servit per desenvolupar una de les indústries més punteres del món i ser un dels principals exportadors d’armes del planeta. Algunes veus a Washington la consideraven contraproduent perquè ha permès a Israel competir amb la indústria armamentística nord-americana.

El Govern hebreu tampoc podrà pressionar el Congrés durant la dècada de vigència de l’acord perquè augmenti el finançament. Excepte en cas de guerra, un escenari bastant probable tenint en compte que, des de finals del 2008, s’ha embarcat en tres conflictes armats a Gaza i un altre al Líban.