La justícia europea es pronuncia en contra del Front Polisario

L'advocat general es mostra partidari d'aplicar l'acord comercial entre la UE i el Marroc suspès l'any passat

jgblanco33037273 a general view of a part of the refugee camp of bo160304213448

jgblanco33037273 a general view of a part of the refugee camp of bo160304213448 / ZOHRA BENSEMRA

2
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

L’advocat general de la Unió Europea, Melchior Wathelet, s’inclina per reactivar l’acord comercial entre la UE i el Marroc, que es va firmar el 2012 i que des del mes de desembre del 2015 està en els llimbs jurídics després de ser anul·lat pel Tribunal General de la UE. El Consell va recórrer aquella decisió, que afavoria el Front Polisario, i ara Wathelet es decanta per donar la raó als governs –Espanya també va donar suport al recurs– al proposar l’anul·lació de la sentència.

Segons les seves conclusions –que no són vinculants, encara que en vuit de cada deu casos els jutges segueixen les recomanacions d’aquesta espècie que fa el fiscal–, el Sàhara Occidental no forma part del territori del Marroc i, per tant, els convenis firmats amb la UE no se li apliquen. Wathelet subratlla que ni l’acord d’associació ni el de liberalització de productes agrícoles i pesquers recullen disposicions que estenguin l’àmbit d’aplicació al Sàhara Occidental, i argumenta que ni la UE ni els estats membres han reconegut mai que el Sàhara Occidental formi part del Marroc o estigui subjecte a la seva sobirania. Per això proposa als jutges que anul·lin «la sentència del Tribunal General i declarin inadmissible el recurs del Polisario».

El Front Polisario va decidir recórrer l’acord a l’entendre que abusava dels recursos naturals del territori i el tribunal li va donar la raó el 10 de desembre del 2015 al considerar que els governs europeus havien incomplert la seva obligació d’examinar, abans de la firma del pacte, «si existien indicis d’una explotació dels recursos naturals del territori del Sàhara Occidental sota control marroquí» en detriment dels habitants d’aquesta zona. Una sentència que va fer que Rabat amenacés amb la suspensió de relacions diplomàtiques i que els governs es posessin de la seva part.

EXCOLÒNIA ESPANYOLA

Notícies relacionades

En aquesta ocasió, l’advocat general europeu ha optat per donar-los la raó. Recorda que el Polisario no té com a missió defensar els interessos comercials de la població, ja que només està reconegut per la comunitat internacional en el procés polític sobre l’autodeterminació, i afegeix que no és «un representant exclusiu» del poble sahrauí, ja que hi podria haver altres actors, com ara l’antiga colònia que és Espanya, que hi puguin tenir encara «responsabilitats».

Les conclusions inclouen, no obstant, un petit avís. Wathelet suggereix que en el cas que els jutges europeus entenguin que els acords sí que són aplicables al Sàhara occidental i que el Front Polisario està legitimat per impugnar el conveni, els governs de la UE sí que haurien incomplert la seva obligació d'examinar tots els elements rellevants de l'acord. És a dir, que encara que el Consell no estava obligat a avaluar les repercussions del pacte sobre els recursos naturals sahrauís sí que haurien hagut de tenir en compte «la situació dels drets humans en aquest territori així com l'impacte potencial de l'acord». En aquest cas, el Tribunal General, sosté l'advocat general, sí que hauria actuat correctament suspenent el conveni bilateral. Amb aquests arguments sobre la taula, ara seran els jutges del Tribunal de la UE els que diran l'última paraula.