Rebel·lió sanderista a Filadèlfia

No per molt prodigar l’ús de la paraula «units» s’acaben les divisions ni per enfrontar l’amenaça d’una presidència de Donald Trump s’assegura el vot a Hillary Clinton. La «revolució política» que va promoure en primàries el senador Bernie Sanders no es va acabar amb la seva derrota i alguna cosa més que ecos d’una rebel·lió sanderista han arribat fins a Filadèlfia per a la Convenció Demòcrata, que comença més convulsa del que s’esperava.

    El mateix Sanders està disposat a aparcar les diferències, convençut que «el focus immediat ha d’estar centrat en el fet que un candidat desastrós com Trump no pot ser elegit». I unes hores abans d’oferir el seu discurs a la Convenció, es va dirigir als seus gairebé 900 delegats fent una crida perquè fessin el cor fort unint-se al costat del ticket Hillary Clinton-Tim Kaine.

    Sanders intentava aplacar la ràbia de molts dels seus seguidors i delegats amb el Partit Demòcrata, exacerbada per la filtració de correus electrònics que confirmen que l’aparell del partit va maniobrar en primàries en contra seu per afavorir Clinton, un episodi que ha forçat la dimissió de la presidenta del Comitè Nacional Demòcrata, Debbie Wasserman Schultz, que va ser  escridassada en un esmorzar de la delegació de Florida. I una filtració, per cert, per la qual l’FBI ja ha obert una investigació. Però potser perquè Sanders ha triomfat a gestar un moviment, la submissió a les seves instruccions no és segura. I quan va demanar el suport a Clinton i Kaine es va produir una llarga i sonora esbroncada.

    Mentre que Clinton es garanteix suports destacats, com el que li donarà demà l’exalcalde novaiorquès republicà Michael Bloomberg, es gestava entre delegats de Sanders la possibilitat de demanar aquest dimarts dos roll call, un per mostrar la força de Sanders i un altre per rebutjar la nominació de Kaine. I Clinton està molt lluny de poder donar per fet que delegats i votants de Sanders segueixin les instruccions del senador, ni en la convenció ni al novembre.

    «La majoria de les eleccions ens han fet votar escollint entre el menor de dos mals. Ens han entrenat a votar així durant 40 anys. Però això s’acabarà. No votarem per por (Trump). Mai Hillary», deia diumenge en un acte polític de protesta però festiu al parc Vernon Mimi Morton, una advocada de 53 anys que treballa amb immigrants i refugiats. «Ens diuen de votar-la a ella per evitar que Trump guanyi, però jo això ho considero un suborn», deia al seu costat Alan Zurawski, que ha deixat de declarar-se als 63 anys «lleial al partit» perquè, assegura, «no és el mateix partit que era els anys 60 i 70».

Tenir por

Notícies relacionades

Kaine, el perfecte escuder per a Clinton

La Convenció Demòcrata, complex joc d'equilibris per a Clinton

Si Hillary s’hagués passejat per aquell enclavament del barri de Germantown tindria, o hauria de tenir, por, perquè Morton i Zurawki no eren els únics sanderistes que abandonen el vaixell demòcrata i costava trobar una sola persona que es comprometés a votar-la en les presidencials, al mateix temps que li plovien desqualificatius com «deshonesta» i «mentidera» i se li deia despectivament «neoliberal» i fins i tot «republicana».

    Clinton també hauria pogut treure pistes del que li reclamen. I les donava, per exemple, Nomiki Konst, una delegada de Sanders per Nova York, que quan tenia 16 anys va ser becària de la llavors aspirant a senadora: «La mirava com un exemple i volia una dona presidenta», però ara té molts dubtes. Encara que Konst es donava l’opció d’escoltar i veure alguna cosa durant els quatre dies de convenció que la convencés de recolzar Clinton, el que tenia, sobretot, eren reclamacions. «Hillary necessita parlar-nos, no té opció: som el 46% del partit i no està prestant atenció», deia, al·ludint a unes primàries on Sanders va obtenir uns 12 milions de vots i Clinton, 16.