Escòcia amenaça amb un veto parlamentari el 'brexit'

La crisi institucional que sacseja el Regne Unit des del referèndum del 'brexit' es complica. Escòcia, que va votar per un 62% a favor del 'remain', està determinada a seguir a la Unió Europea i ha posat el peu a l'accelerador per estudiar la forma de fer-ho. Així, la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, ha dibuixat aquest diumenge un nou escenari: que el Parlament escocès bloquegi el 'brexit'.

En declaracions a la BBC, Sturgeon ha afirmat que si el Parlament de Holyrood és cridat a votar sobre el 'brexit', ella demanarà que es denegui "el consentiment legislatiu" perquè Londres pugui procedir a la retirada de la UE. No obstant, la dirigent escocesa admet que el Govern britànic pot disputar la necessitat d'haver de comptar amb el Parlament d'Edimburg.

UN CONTEXT DIFERENT

La dirigent sí que ha insistit en la seva voluntat d'organitzar un segon referèndum sobre la independència. "El Regne Unit en què els escocesos van decidir quedar-se el 2014 ja no existeix", ha afirmat. "No serà una reedició del referèndum del 2014. El context i les circumstàncies han canviat completament", ha repetit com va fent des de divendres.

El setembre del 2014, els escocesos van rebutjar separar-se del Regne Unit per un 55% dels vots enfront del 45%. Aquest diumenge, les enquestes aparegudes a la premsa revelen l'augment del vot independentista. Segons el 'Sunday Times', el 52% dels escocesos votarien avui per la secessió. Un altre sondeig, realitzat per Scotpulse divendres, eleva aquest percentatge al 59%.

IRLANDA DEL NORD, TAMBÉ

Com Escòcia i Londres, també Irlanda del Nord va votar amb un 59% dels vots per seguir a la UE i ara el resultat del referèndum ha omplert d'inquietud els nacionalistes nord-irlandesos, que veuen en Brussel·les un contrapès al Govern britànic. El Sinn Féin ja ha demanat un referèndum sobre la unificació amb Irlanda.

Als carrers de Belfast, la capital nord-irlandesa, encara viuen enfrontades les comunitats catòlica i protestant i el record de tres dècades de violència sectària -més de 3.000 morts entre el 1969 i el 1998- encara està molt present. Durant la campanya, militants a favor de la UE van advertir que el 'brexit' podria portar la inestabilitat a la província, on encara queden grupuscles republicans dissidents. "És possible que el 'brexit' acabi per despertar la violència", deia a l'agència France Presse Gerard McKenna, de 26 anys.

SUBVENCIONS EUROPEES

Notícies relacionades

La ministra principal d'Escòcia demana iniciar "de seguida" les converses amb Brussel·les

Irlanda del Nord i Escòcia exigeixen un referèndums per sortir de la Gran Bretanya

La fi de les subvencions europees també preocupen a la província. "Les associacions locals depenen totalment dels fons europeus", explica Sean Mcilreavy, de 60 anys, un nacionalista que s'ocupa de les víctimes del conflicte. "I no podem comptar amb el Govern proausteritat dels 'tories' perquè ens donin diners. Vivim moments inquietants", afirma.

Però Belfast té també els seus euroescèptics, com Choe Rives, de 17 anys, que hauria votat pel 'brexit' si hagués pogut. No dubta que l'economia de la província pot conèixer turbulències, però per a ella és més important "la independència i sobirania" respecte a Brussel·les.