David Cameron, el primer ministre britànic que trenca Europa

El primer ministre britànic, David Cameron, ha perdut el referèndum sobre la permanència del Regne Unit a la Unió Europea (UE) que es va comprometre a convocar malgrat estar en contra de la ruptura amb Brussel·les, un escenari que debilita la seva posició al capdavant del Govern.

El líder conservador, de 49 anys, va guanyar les eleccions generals del maig del 2015 per majoria absoluta amb la promesa de treure les urnes al carrer, davant la pressió que exercia l'ala euroescèptica del seu partit i l'avanç de l'euròfob Partit per la Independència del Regne Unit (UKIP).

Abans de fixar una data per al plebiscit, Cameron va dedicar diversos mesos a negociar amb els seus 27 socis comunitaris una reforma de la Unió que li permetés presentar davant els seus votants una Europa més atractiva per als britànics.

Brussel·les va acceptar una revisió de les normes que permetia a Londres retirar certes ajudes als immigrants europeus, entre altres mesures que els partidaris del "brexit" (sortida del Regne Unit de la UE) van considerar insuficients.

POR DE CONSEQÜÈNCIES ECONÒMIQUES

El primer ministre ha liderat una campanya basada en la por de les conseqüències econòmiques que tindrà la sortida de la UE, una fórmula que li va funcionar en el referèndum sobre la independència d'Escòcia, el setembre del 2014, en què l'opció de seguir al Regne Unit, que defensava el Govern, va guanyar amb un 55 % dels vots.

Cameron, igual que el líder de l'oposició, el laborista Jeremy Corbyn, ha posat sobre la taula arguments pràctics per seguir a la UE, però no ha mostrat massa entusiasme pel projecte polític comú.

"No estimo Brussel·les, estimo el Regne Unit, i sóc el primer a dir que encara hi ha moltes maneres en què Europa necessita millorar", va dir al convocar la consulta, el 20 de febrer.

Malgrat que la derrota en el plebiscit fa trontollar el seu lideratge tant al Govern com al Partit Conservador, Cameron ha insistit durant la campanya que té intenció de portar les regnes de les negociacions amb Brussel·les per pactar les condicions de sortida de la UE.

CARTA DE SUPORT

Poc després del tancament dels col·legis electorals aquest dijous, l'exalcalde de Londres Boris Johnson i el ministre de Justícia, Michael Gove, dos dels líders de la campanya pel "brexit", van firmar una carta amb desenes de diputats conservadors en què recolzen la continuïtat de Cameron a l'Executiu, cosa que pot servir-li com a baló d'oxigen en els pròxims dies.

Nascut a Londres el 9 d'octubre de 1966, el líder 'tory' procedeix d'una família aristocràtica. Els seus avantpassats estaven emparentats amb el rei Guillem IV (1765-1837) d'Anglaterra, encara que les seves arrels paternes procedeixen del comtat escocès d'Aberdeenshire.

ALUMNE D'ETON

Després de passar pel col·legi de secundària d'Eton, als afores de Londres, Cameron va estudiar Filosofia, Política i Economia al Brasenose College de la Universitat anglesa d'Oxford, on va destacar per la seva capacitat per a l'oratòria i la seva defensa del conservadorisme.

Va ser membre de l'elitista Club Bullingdon d'Oxford -en què també va estar Boris Johnson-, famós per les borratxeres dels estudiants i pels danys materials que provocaven els seus membres.

Després de graduar-se a Oxford, el seu pare li va aconseguir una feina com a administratiu en una empresa de Hong Kong, on va estar a penes tres mesos abans de tornar a Londres per entrar en política.

Ja de tornada a Londres, es va casar el 1996 amb Samantha Sheffield, d'origen aristocràtic, amb qui va tenir quatre fills, Ivan (2002-2006), Nancy (2004), Arthur (2006) i Florence (2010). El seu fill gran patia paràlisi cerebral i epilèpsia greu, i finalment va morir el 2006.

A WESTMINSTER EL 2001

Cameron va ser assessor especial de l'exministre britànic d'Economia Norman Lamont, sota el mandat de John Major, abans de fer el seu primer intent per arribar a la Cambra dels comuns el 1997 per la circumscripció anglesa de Stafford, però la seva aspiració va quedar frustrada per l'aclaparadora victòria dels laboristes.

Va haver d'esperar fins als comicis generals del 2001 per entrar al Parlament, al guanyar l'escó per la circumscripció de Witney, al comtat anglès d'Oxfordshire.

A partir de llavors, la seva carrera va ser meteòrica i, després de la victòria dels laboristes en les generals del 2005, va ser elegit líder del partit en substitució de Michael Howard.

AL PODER DES DEL 2010

Notícies relacionades

Ha guanyat el 'brexit'... ¿Què passa ara?

L'europessimisme s'apodera del quiosc

Després de més de deu anys de governs laboristes i sumit el Regne Unit en una profunda recessió, Cameron va arribar al poder el maig del 2010, però va haver d'aliar-se amb els liberaldemòcrates perquè no va obtenir els escons suficients per governar en solitari.

A l'entrar a Downing Street, el líder 'tory' (conservador) va iniciar una política de profundes retallades de la despesa pública per superar la recessió i guanyar-se el favor dels britànics per ser reelegit fa poc més d'un any.