Un noi sirià a qui l'Estat Islàmic va amputar una mà explica la brutalitat dels terroristes

Fa set mesos que els terroristes de l'Estat Islàmic van ser expulsats de la ciutat d'Al-Hol, però malgrat haver marxat, Bashar Qassem, de 16 anys, mai oblidarà la crueltat dels gihadistes que li van amputar la mà dreta.

L'any passat, “un membre de l'EI em va acusar d'haver robat un telèfon mòbil”, explica l'adolescent als periodistes en el modest saló d'una petita casa en què viu amb la seva mare i les seves germanes. Qassem viu a l'entrada de la ciutat d'Al-Hol, una localitat polsegosa de cases de ciment situada al nord-est de Síria i que els gihadistes van convertir en un punt de control.

“Malgrat que els vaig dir que no havia robat res, em van pegar fins al punt que, perquè paressin, vaig confessar haver robat, tot i que mai ho vaig fer”, recorda aquest noi moreno de celles espesses. Llavors, després de la confessió, els gihadistes se'l van endur a la ciutat de Chaddadé, a uns 80 quilòmetres d'Al-Hol, on va ser empresonat durant 40 dies.

“A la presó hi havia nens de 9 i 10 anys arrestats per haver venut cigarrets”, una pràctica prohibida per l'Estat Islàmic a l'aplicar de manera extrema la llei islàmica o xaria.

HAGUÉS PREFERIT SER DECAPITAT

Després de la seva estada a la presó, els terroristes van portar Bashar a un poble a prop de Chaddadé amb els ulls embenats. A l'arribar, “vaig veure tanta gent que esperava el meu càstig que pensava que m'anaven a decapitar”, explica el jove. “Anaven tota l'estona fent broma com si es tractés d'una cosa trivial”, afegeix. “Em van drogar i em vaig despertar en un hospital sense la mà dreta, me l'havien amputat”, assegura mentre es treu les benes que li cobreixen el monyó.

Bashar ara se sent “incomplet” i prefereix oblidar-se dels seus estudis. “Hagués preferit que em decapitessin. No sé escriure amb la mà esquerra, llavors, ¿de què em serveix anar a classe? L'adolescent, el pare del qual va marxar de casa quan tenia 6 anys, solia treballar, abans de la seva mutilació, en un mercat de peix i verdures per ajudar la seva família. "Però ara ni tan sols puc ajudar-me a mi mateix", es lamenta el noi.

La seva mare, Assya, una dona prima i morena amb la cara plena d'estries i arrugues, coberta per un mocador, el mira amb tristesa. “Es va passar dos dies sencers negant el que és evident, pensava que s'estava tornant boig”, explica la seva mare. “¿Què ha fet per merèixer això?”, es lamenta.

ALTRES TORTURES

Notícies relacionades

L’economia europea s’alenteix

El Regne Unit limitarà les ajudes socials per forçar la reincorporació

Quan Bashar va estar a la presó, va sentir com els terroristes infligien fuetades als nens que havien sigut arrestats per vendre tabac per poder menjar. “Mentre retenien una dona per interrogar-la, la sentia cridar al mateix temps que se sentien cops i més cops”, explica també el jove.

Per si no n'hi hagués prou, Bashar recorda com ell i altres menors van ser obligats a presenciar la decapitació d'un home que havia sigut detingut per posseir un telèfon mòbil amb cançons. “La sang va brollar del seu cos durant almenys dues hores”, explica el jove. “Els terroristes ens deien: 'Heu de sostenir l'EI, heu de decapitar els infidels i si moriu en combat, anireu al paradís”, recorda.