Baixes expectatives en la cimera humanitària de l'ONU

Les cimeres de l'ONU solen arribar envoltades de paraules boniques per a un contingut buit. A tall d'exemple, el títol de les sessions del dia d'obertura: 'Lideratge polític per prevenir i acabar els conflictes' o 'Que ningú es quedi enrere: un compromís per combatre el desplaçament forçós'. ¿S'espera res de la primera Cimera Humanitària Mundial en un moment en què el món assisteix a diverses crisis de màxima gravetat, com la de Síria, el Iemen o el Sudan del Sud? Ningú a Istanbul, ciutat que acull l'esdeveniment, sembla que ho tingui gaire clar, ni tan sols els mateixos participants de la reunió.

En vista de l'escassa envergadura, Metges sense Fronteres (MSF, probablement l'organització més respectada del món pel que fa a emergències humanitàries) va decidir no participar-hi en senyal de protesta. Una de les principals crítiques: que no s'abordi l'humanitarisme, sinó que estigui centrada en un marc més ampli d'ajuda al desenvolupament.

“És un moment en què el món viu davant de 60 milions de refugiats que són tractats a puntades pels països que van firmar tant els principis ètics del dret internacional humanitari i de refugiats com el seu marc legal. Un moment en què es viuen quatre o cinc conflictes d'una absoluta crueltat i que demostren la ineficàcia política per solucionar-los”, assegura a EL PERIÓDICO Joan Tubau, director general de MSF Espanya.

“Hi haurà cimeres sobre els objectius de desenvolupament sostenible i seran benvingudes. Ara tocava fer la cimera de la gent bombardejada a Alep, dels que, quan fugen, queden esclafats contra la frontera de Turquia, la gent que, quan aconsegueix passar caminant, es congela a Bulgària...”, afegeux. Així mateix, empleats d'altres organitzacions que sí que són presents en aquesta cimera van confessar, amb la condició de l'anonimat, que dubten de la utilitat que tindrà.

ABSÈNCIA D'OBAMA I PUTIN

Ni tan sols els convidats són de la talla esperada: l'absència dels presidents rus i nord-americà, Vladímir Putin i Barack Obama, suposa un mastegot a la reunió. En el cas del Govern rus, Moscou ha argumentat que les seves propostes humanitàries van ser ignorades i per això no hi ha anat Putin. Entre els presents, la cancellera alemanya, Angela Merkel, el primer ministre grec, Alexis Tsipras, i el president turc i amfitrió, Recep Tayyip Erdogan.

Notícies relacionades

Dues cadenes d'atemptats de l'Estat Islàmic causen una matança en dos feus d'Assad

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

En una declaració que deixa la pilota sobre la teulada dels governs i exculpa les oenagés, Gerald Bourke, del Programa Mundial d'Aliments, assenyala que “els problemes humanitaris tenen gairebé sempre una solució política”. “Nosaltres només hi posem pedaços”, admet. I com que el finançament d'aquests pedaços sovint sembla complicat, en la cimera s'està negociant un millor mecanisme de consecució i transmissió de fons.

Però a Istanbul tampoc sembla que s'hagi reparat en despeses. Preguntat pels periodistes sobre el cost de l'organització de la cimera, el vicesecretari general d'Afers Humanitaris de l'ONU, Stephen O'Brien, va eludir respondre i va optar per destacar l'esforç econòmic del país amfitrió. Sense aportar tampoc cap xifra.