Hillary Clinton, la favorita vulnerable

Aquesta vegada les coses haurien d'haver sigut diferents per a Hillary Clinton. Vuit anys després que un rival polític tan fenomenal com Barack Obama frenés les seves ambicions de convertir-se en la primera dona a arribar a la Casa Blanca, l'exprimera dama, exsenadora i exsecretària d'Estat semblava tenir-les totes per quedar-se amb la nominació del Partit Demòcrata. A partir de llavors, sols quedaria preparar-se per a un duel amb els republicans confiant que al novembre l'electorat no doni mostres de fatiga davant l'anomenat "tercer mandat" (l'elecció d'un candidat del mateix partit que un president que ha passat vuit anys al Despatx Oval).

Però en un any en què bona part dels nord-americans estan mostrant a les urnes la seva ràbia i la seva indignació amb Washington, les institucions i l'‘establishment’ i en què l'experiència política sembla més un passiu que un actiu, res és com es preveia. Per a Clinton, com ha escrit el professor de Dret de Drake Anthony Gaughan a 'Newsweek', la presidència és "extremadament guanyable, però no l'hi posaran en safata". I els reptes que enfronta li arriben des de múltiples fronts: des del seu partit, des del republicà i des d'ella mateixa.

SANDERS I TRUMP

Clinton segueix sent clara favorita per quedar-se amb la nominació i ser coronada en la convenció a Filadèlfia, però ni ella ni el seu equip van calcular que la candidatura de Bernie Sanders sobreviuria tant ni representaria una rivalitat tan àrdua i de tan transcendentals conseqüències com les que està demostrant.

El septuagenari senador socialista de Vermont ha mobilitzat els joves d'una manera molt semblant a la que va aconseguir Obama. Això ha fet que Clinton, sota la influència del seu rival, hagi girat el seu discurs cap a l'esquerra amb propostes com l'expansió de Medicare o defensant els 15 dòlars de salari mínim. Hi ha consens entre estrategs com David Axelrod que el duel l'ha fet “molt més bona candidata” però això no li dóna garanties que molts dels que s'han sumat a la “revolució política” de Bernie vagin a les urnes si ella -emblema de la "casta" als EUA- és la candidata al novembre, fins i tot amb Donald Trump com l'altra opció en les paperetes.

Sanders està obligant també Clinton a centrar en la lluita intestina esforços econòmics i polítics que d'una altra manera ja estaria invertint en Trump. I en el seu duel hi ha altres senyals preocupants. Sanders està prenent a Clinton en primàries el vot de l'home blanc de classe treballadora, un grup electoral que segueix sent clau malgrat els canvis demogràfics del país i que també està connectant amb el populista discurs rabiós i de nacionalisme econòmic de Trump. I aquesta connexió, que obliga Clinton a moure's en una dicotomia en què intenta guanyar a la vegada els més progressistes i els moderats, no és un bon auguri per al novembre. 

Notícies relacionades

Sanders manté viva l'esperança després de guanyar unes altres primàries a Clinton

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La immensa majoria dels sondejos li donen a ella l'avantatge en el seu potencial enfrontament amb l'empresari novaiorquès però alguns comencen a mostrar també opcions de Trump en algun estat frontissa clau com Ohio, on aquest bloc de votants blancs de classe treballadora pot ser determinant. I encara que les enquestes es poden relativitzar, hi ha senyals clars que és una preocupació i l'equip de Clinton ja està posant el focus en estats com Wisconsin o Michigan o Pennsilvània, que van votar per Obama però on ressona el dur missatge contra el lliure comerç de l'heterodox Trump.  

PROBLEMA D'IMATGE

La pèssima valoració de Trump entre molts nord-americans, amb índexs de desaprovació que ronden el 60%, tampoc pot servir de gaire consol a Clinton, que està en percentatges de suspens del 50%. Les enquestes li transmeten preocupants missatges sobre la seva imatge en aspectes com la honestedat, la inspiració de confiança o la autenticitat. I no l'ajuda tenir oberta una investigació de l'FBI per l'ús d'un servidor de correu electrònic privat quan era secretària d'Estat ni les ombres dels seus llaços a Wall Street llaços a Wall Street i al món corporatiu, ni els discursos pagats amb centenars de milers de dòlars que es nega a fer públics ,ni els potencials conflictes d'interessos que va enfrontar quan va treballar per a la Fundació Clinton.