CONSEQÜÈNCIES DEL SISME

Zones afectades pel terratrèmol de l'Equador es queden sense lloc per enterrar els morts

El cementiri públic de la localitat de Pedernales, lloc de l'epicentre, ha quedat col·lapsat per cossos de veïns que han perdut la vida

kamor33596083 topshot   police officers pile empty coffins in on160419182823

kamor33596083 topshot police officers pile empty coffins in on160419182823 / RODRIGO BUENDIA

2
Es llegeix en minuts
Abel Gilbert
Abel Gilbert

Corresponsal a Buenos Aires

ver +

Pedernales, un dels enclavaments turístics més atractius de la costa equatoriana, el cantó on, el 1736, la Missió Geodèsica comandada per Charles Marie de la Condamine va mesurar un arc de meridià, des de la latitud zero al pol nord, per comprovar la forma de la terra, ja no té lloc per sepultar els seus morts. 

La realitat calmada d'aquella petita ciutat de 55.000 habitants ubicada a 246 quilòmetres de Quito s'ha fet miques. El cementiri públic ha quedat col·lapsat de cadàvers després del terratrèmol de magnitud 7,8 que va tenir a Pedernales el seu epicentre.

Segons la Fiscalia General, s'hi van registrar 147 del total de 413 víctimes fatals comptabilitzades fins al moment. Se sap, es tem, que aquesta quantitat pugui no ser el definitiu. L'alcalde Gabriel Alcívar ha demanat als veïns que enterrin els seus éssers estimats “als espais que trobin o amb els familiars que van morir en anys passats”.

Alejandro Yugcha no li ha quedat cap més alternativa. Li ha tocat anar tres vegades al cementiri general per sepultar els seus dos fills, el seu nebot, la seva dona i la seva sogra. “Els funerals es van donar en horaris diferents perquè al cementiri no hi ha espais disponibles per a nous morts”, ha explicat al diari 'El Comercio'.

La família Yugcha es va desmembrar com la casa de tres pisos que habitaven. Ell ho va poder explicar perquè estava lluny de Pedernales. Yugcha almenys ha aconseguit enterrar els seus en un mateix lloc. Altres famílies no han tingut cap més alternativa que endeutar-se i portar els seus morts a un cementiri privat als afores de Pedernales.

Per cada tomba han hagut de pagar entre 800 i 1.000 dòlars (entre 703 i 879 euros) que podran abonar en quotes mensuals al llarg de cinc anys.

TOTXOS I FERROS

A Pedernales ha caigut tot i l'únic que ha quedat és la il·lusió de trobar supervivents. Els experts continuen buscant els que falten entre els totxos i ferros.

“Hem complert tres dies, que és el que s'ha establert d'acord amb els protocols internacionals, per descartar l'existència d'éssers humans amb vida”, ha dit el ministre de l'Interior, José Serrano, durant la seva visita al cantó.

FLAMA D'ESPERANÇA

Pero cada nou rescat encara manté la petita flama de l'esperança. Això ha passat a Manta: set persones han sigut rescatades amb vida de la runa. La notícia es va propagar immediatament entre els que esperen a la intempèrie o els refugis que retornin els absents.

Notícies relacionades

Pedernales té la seva pròpia història de desgràcies, frustracions i lluites per tirar endavant. Fa trenta anys, el cantó va viure dies de prosperitat gràcies a les exportacions de gambetes. Una dècada més tard va arribar la taca blanca, un virus devastador que va provocar una gran mortalitat als crustacis.

Pero, gairebé immediatament va començar a florir-hi el turisme. El terratrèmol ha destruït tots els seus 22 hotels i el 70% de les vivendes. “Haurem de començar de nou”, diuen, atònits, gairebé a l'uníson, els homes i dones que encara no poden assimilar el paisatge de la desolació.