"Tinc el meu fill a la zona del terratrèmol i trucar al consolat no m'ha servit de res"

«Això és kafkià», diu César Rodríguez amb amargura. El seu fill, Iñaki, la seva jove i el seu nét estan atrapats a la ciutat de Manta, una de les més castigades pel terratrèmol que va assolar dissabte a la nit la costa de l’Equador. Va aconseguir comunicar-se amb la seva família diumenge un parell de vegades, l’última a les cinc de la tarda i per WhatsApp, gràcies al fet que el seu fill havia carregar una mica la bateria del mòbil. Des d’aleshores, cap més comunicació. 

Rodríguez ha intentat aconseguir ajuda de les autoritats consulars espanyoles a l’Equador. Decebedor. «He trucat primer al Ministeri d’Exteriors a Madrid i d’allà m’han passat a diverses persones fins que al final algú m’ha dit que m’havia de posar en contacte amb el consolat espanyol a Guayaquil, de les ciutats grans, la més pròxima a Manta», explica.

«La persona que em va agafar el telèfon allà es va limitar a explicar-me que estava molt malament i que havia passat molts por durant el terratrèmol», es queixa Rodríguez, «quan el més fort no va ser a Guayaquil, i menys a Quito, sinó a Manta i aquella zona costanera», assenyala.

«Em vaig alegrar que estigués bé i que no li hagués passat res, però el que jo volia era informació sobre quina era la situació de Manta i sobre la meva família». No li va servir de res la trucada. «He decidit no tornar-me a posar en contacte amb les autoritats espanyoles», assenyala irritat. «No penso gastar-m’hi ni un duro més», afegeix.

Rodríguez va aconseguir parlar per telèfon amb la cancelleria equatoriana a Quito, una oficina que està desbordada. Poca ajuda de moment. «Almenys han posat un número de telèfon gratuït (900 935 930), que el Govern espanyol ni això», assenyala. «M’han demanat les dades de la meva família i els meus números de contacte, res més. Quan els he demanat informació sobre la situació a Manta m’han dit que miri dos diaris equatorians: El Telégrafo i El Ciutadano. En tot cas, m’han ajudat molt més que el consolat espanyol».

Rodríguez es queixa també que el número de telèfon d’informació publicat en alguns diaris espanyols no és correcte. «No funciona –assegura– al final he aconseguit pel meu compte el bo».

"ESTEM BÉ"

Rodríguez es va assabentar de la tragèdia diumenge a les vuit del matí, que va ser quan va intentar posar-se en contacte amb el seu fill, un enginyer aeronàutic que la crisi va forçar a sortir d’Espanya. El primer contacte, dues hores més tard, va ser pel mòbil de la parella del seu fill i a través de Facebook, però va durar poc. «Estem bé», va ser el breu missatge. 

El segon contacte ja va ser a través de WhatsApp. «L’Iñaki em va dir que la televisió havia saltat pels aires, que no hi havia ni llum ni aigua i que per sort li quedava menjar perquè havia anat a comprar al supermercat el dia anterior». També li va descriure l’ambient al carrer. Un edifici molt a prop de casa seva s’havia desplomat i els equips d’auxili no paraven de treure’n cossos sense vida. «Em va comentar que s’havia tancat a casa perquè a la ciutat hi havia pillatges», diu Rodríguez.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

No és el primer cop que aquest barceloní viu una experiència com la que està passant aquests dies. L’any passat, el seu fill petit, David, era de viatge de fi de curs amb el seu institut a Tunis, quan van succeir els atemptats gihadistes que van acabar amb la vida de 20 turistes i de tres tunisians.

«Llavors vaig seguir els mateixos passos que ara, i l’experiència ha sigut la mateixa. Gens d’informació per part de les autoritats espanyoles. Vaig poder parlar amb el meu fill perquè el capità del creuer en què viatjava va deixar que ell i la resta de joves truquessin a les famílies des del telèfon per satèl·lit».