Sèrbia, zona de pas de la nova ruta dels refugiats

«Era de nit i estàvem en un bosc. De cop i volta vam veure llums i vam sentir sorolls. Eren els búlgars. Van començar a pegar-nos, ens van atiar els gossos. Encara sento els lladrucs», explica Masood, envoltat pels seus companys de viatge –Wajid, Mohsin, Rehmaallah, Sherwali i Bilal–, tots afganesos, tots visiblement menors d’edat i sols. Estan acampats al costat de l’estació de busos de Belgrad, a la plaça del davant de la Facultat d’Economia, el neuràlgic punt de reunió des de fa un any i mig, on van molts dels que, un cop arribats a Sèrbia, es volen dirigir cap al nord.

A la llum pàl·lida de la tarda, la plaça és un gresol de gent. Hi ha joves serbis que passen mirant distrets els seus telèfons, prostitutes gitanes que esperen clients a les cantonades, policies que vigilen, relaxats, caminant endavant i enrere. La preocupació es concentra a les cares de centenars d'immigrants i refugiats que, inquiets i cansats, busquen medecines, menjar i informació. La majoria ha arribat a Sèrbia els últims dies.     

Bazgud, fuster de la província de Kunar (Afganistan), mostra una ferida a la cama. «¿Veu? Això va ser  un cop de porra que em van clavar a Bulgària. Els talibans van matar la meva dona. ¿On volen que vagi?», afirma. Com ell, no són pocs els que relaten vexacions de la policia i de les màfies en terra búlgar. Alguns fins i tot parlen de suborns pagats als agents. «Jo vaig donar 1.500 euros a les màfies i la primera vegada no vaig aconseguir passar. La segona, vaig partir amb un grup i vaig estar dos dies als boscos», explica Xarif, de 33 anys. 

Travessia desesperada

No hi ha xifres clares sobre quants sol·licitants d’asil i immigrants han aconseguit evitar el bloqueig de les fronteres balcàniques des del març, quan Brussel·les va decidir trencar en mil trossos el somni de milers d’arribar, sans i estalvis, a la UE. De moment, el nombre d’immigrants de pas per la ruta oberta l’any passat ha disminuït, sí, però encara són milers els que perseveren en la seva desesperada travessia, segons confirmen les agències internacionals i oenagés sobre el terreny. Això sí, corren més riscos i van més lents.

«Tan sols aquí, ahir en van arribar 250, i en vam atendre 50 amb problemes mèdics, fins i tot vam veure alguns casos de sarna», diu la doctora Nevena Radovic, de Metges Sense Fronteres. «La gran majoria són afganesos, però també hi ha iraquians, pakistanesos, subsaharians, magribins i sirians. I hi ha molts menors», la interromp Amir, un serbi-libi que fa d’intèrpret durant les consultes mèdiques. «És difícil imaginar que ja no n’hi entrin. En aquesta plaça, de moment, els números són com els de l’any passat en aquesta època», afegeix Radovic. I a aquests, és clar, s’hi ha de sumar els que s’estan als sis camps que hi ha al país.

Barraques noves

Tal és la situació que al centre de sol·licitants d’asil de Krnjaca, als suburbis de Belgrad, s’ha donat l’ordre de deixar preparades barraques noves. Allà és on van els més malalts, moltes dones amb nens i els qui ja no tenen diners per pagar-se el viatge. Hanaa Ismael, una kurda de Síria, n’és una. Per travessar des de Bulgària, va caminar 10 hores, en lloc de l’hora promesa pels traficants, però ella, la seva cosina i sis nens –fins i tot el seu fill de 4 mesos, que té bronquitis– fa 10 dies ho van aconseguir. «El meu marit ja és a Alemanya», diu la dona, que, com d’altres, en la fugida de Síria ha estat en diversos camps de refugiats.

Notícies relacionades

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

El Govern britànic accelera el pla per deportar immigrants a Ruanda

 

També hi ha qui mostra cicatrius de projectils i ganivetades, en un gest de convèncer de la seva condició de perseguits. I ara no tan sols volen anar a Alemanya, també valoren Itàlia, França i països considerats fins ara de pas. «Hem observat un augment de les sol·licituds d’asil a Sèrbia», va admetre dijous passat el responsable de l’Agència de l’ONU per als Refugiats, Hans Friedrich Schodder.