Obama, estrella de rock a l'Havana

La històrica visita del president dels EUA encisa la ciutat, però els cubans es divideixen entre esperança i escepticisme

L'estada posarà a zero el comptador entre Cuba i els Estats Units, que han estat 50 anys sense relacions bilaterals

El president Barack Obama, en un esquetx còmic amb l’humorista cubà Pánfilo. / AFP / VÍDEO ATLAS

4
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

És divendres a la nit i els set nois i noies asseguts en una de les abarrotades terrasses de la Fábrica de Arte Cubano, l’espai d’oci i cultura més de moda a l’Havana, conversen animadament. «He sentit que farà l’entrada baixant des d’un helicòpter», diu un. Es podria jurar que està parlant de Mick Jagger, el líder dels Rolling Stones, la llegendària banda britànica que divendres que ve actuarà per primera vegada a Cuba, però fer-ho seria equivocar-se.

    Quan se’ls demana permís per entrar en la conversa aclareixen que parlen, com tota l’Havana aquests dies, de Barack Obama, que aquesta tarda arriba a l’illa. I no, no està previst que faci el vistós descens en helicòpter quan assisteixi dimarts a un partit de beisbol entre l’equip nacional cubà i els Tampa Bay Rays, però el rumor, com tants altres que se senten als carrers, és un recordatori més que el 44è president dels Estats Units sempre ha tingut alguna cosa de rock star.

NOU DÈCADES DESPRÉS / Com a tal l’esperen molts en aquesta ciutat, a punt per posar a zero diversos marcadors històrics a partir de diumenge. Feia 88 anys –des que Calvin Coolidge va participar el 1928 en una conferència panamericana– que un líder nord-americà no oferia un discurs en territori cubà (i Obama no parlarà a altres mandataris, sinó que dimarts es dirigirà directament al poble cubà des del Gran Teatre Alicia Alonso).

    I més de cinc d’aquestes dècades han transcorregut sense relacions bilaterals entre els dos països veïns i amb un embargament que ha asfixiat l’economia de la petita illa d’11 milions d’habitants. Les relacions s’han reprès des que Obama i Raúl Castro van fer un anunci el 17 de desembre de 2014. L’embargament, encara que s’hagin relaxat algunes restriccions, segueix en vigor, per obra i gràcia del Congrés nord-americà, controlat ara ara mateix pels republicans.

    «A Obama l’ha visitat un àngel, és la nostra principal benedicció», assegura Roberto Rondón, un home de 43 anys que està assegut en un portal al costat del bar Lucero, amb dos amics, unes cerveses i grans esperances en una visita de 48 hores que desitja «fructífera». Difícilment aquesta visita inclourà cap pas concret cap al final del bloqueig i la devolució de Guantánamo que Rondón considera passos imprescindibles de futur, però aquest home, que treballa 12 hores en un pàrquing i ha de fer feines de fusteria per sobreviure, no perd l’esperança. «Vull que porti canvis perquè si hi ha canvis al país el canvi és per a nosaltres, i ens toca per dret», assegura.

ENTRE OPTIMISTES I DISTANTS / Altres són menys optimistes, més distants. Entre ells hi ha Karla, una noia de 25 anys que és cap de màrqueting d’un taller de dissenyadors emergents, que admet que «la visita és una cosa real que fa palpables els canvis», però es confessa «una mica espantada perquè els processos històrics són llargs, i aquest sembla estar anant massa de pressa». O Marcelino Suárez, un home de 65 que, després «d’una joventut bohèmia i 32 anys navegant», ara té una tediosa feina que consisteix a atendre la porta dels serveis a l’Sloppy Joe’s, un dels bars que van convertir en històric imant per al turisme clients il·lustres nord-americans com Ernest Heminghway.

    «És una visita molt valenta, perquè als EUA l’enfronta amb la part reaccionària, però la veig també com una visita de doble sentit amb la quale volen regirar la gent aquí –assegura–. A Obama li queda molt poc temps de mandat i moltes coses quedaran en suspens. I encara que m’agradaria que es resolguessin molts dels problemes, és difícil perquè ell no mana: manen les transnacionals i els diners».

    Hi ha també gent que, directament, creu que la visita és un pur gest mediàtic, una foto per als polítics, sense transcendència per als cubans. I entre ells hi ha un artista de 33 anys que critica que «és tot façana» i exemplifica la seva crítica en l’asfaltat i arranjament dels llocs que visitarà Obama i la seva enorme comitiva (tota la família, quatre membres del seu gabinet, 40 congressistes i desenes d’empresaris, a més a més de milers de periodistes). «És el mateix que van fer quan va venir el papa Francesc», denuncia.

Notícies relacionades

    Demana que no es faci servir el seu nom per poder ser crític no amb Obama («tot i que, de sants, els americans no en són»), sinó amb el seu propi país. «Raúl Castro fa coses bé, com liberalitzar les sortides o permetre els 

cuentapropistas (el negoci privat), però la gent segueix boja per anar-se’n. Hi segueix havent també por i presos polítics. I no dono el nom perquè no em val la pena estar pres, i menys per una cosa que no resoldré. Amb paraules no guanyaràs aquesta gent». Segons ell, tampoc amb gestos.